Foscor.

 

Si ahir us comentava que havia viscut unes hores d'agradable contemplació de la pluja des del menjador de casa, avui un ha estat la llum de casa la que ha alterat la meva rutina diària i el normal discórrer de les hores. Cap a les 21:30 de la nit, mentre amb un ull em mirava el telenotícies i amb l'altre la pantalla de l'ordinador, ha marxat la llum de casa. I no uns minuts com havia passat alguna altra vegada (ja no recordo quan) si no prop d'una hora i mitja. 

Ja ni recordo la darrera vegada que vaig estar tanta estona sense llum a casa. És una situació que per inesperada i poc freqüent et resulta desconcertant i un punt desesperant perquè no saps quan tornarà, ni si tornarà, si podràs fer allò que volies (mirar una sèrie), o si se't pot fer malbé quelcom de la nevera. Afortunadament, encara tenia bateria al mòbil i m'he entretingut llegint missatges del whatsapp i del Twitter. Al final, ha estat lleu el patiment. ;-)

Pluja d'estiu.

 

Avui, després de molts dies ha tornat a ploure a Terrassa amb una mica d'intensitat, cap a la tarda, mentre treballava al menjador amb el portàtil. Amb el finestral que dóna al balcó i al carrer, sentint, veient i olorant la pluja. I amb un aire refrescat que entrava pel finestral i es colava fins a la cuina i el pati de llums on també hi havia la porta oberta, que m'ha fet tapar el cos amb la samarreta que havia deixat damunt del sofà a l'arribar de la feina per la calor.

Aquestes pluges refrescants d'estiu són una benedicció per als boscos i també a les ciutats, ja que netegen de pols dels carrers, i refresquen l'ambient. I si tens la sort de poder gaudir l'espectacle des del menjador de casa, com ha estat el meu cas, doncs encara millor.

La inhumanitat del sistema capitalista.

 

No tinc paraules per descriure les escenes que s'han publicat de la mort de desenes d'immigrants subsaharians a la frontera del Marroc amb Espanya a Melilla. La extrema inhumanitat dels policies marroquins atonyinant immigrants indefensos, apilant-los com si de bestiar es tractés, entre morts i ferits... Dantesc, esfereïdor, aterrador, horrible... No hi ha prou paraules per descriure tanta maldat. I tot, amb la complicitat i la connivència del govern espanyol "més progressista de la història", que en boca del seu President, Pedro Sánchez, ha lloat l'actuació dels cossos policials marroquins. Dantesc.

Recuperant tradicions: Sant Joan a Valls.

 

La pandèmia m'ha impedit viure una de les millors festes majors que se celebren a Catalunya, la de Sant Joan a Valls on ja fa prop de 25 anys que baixo per gaudir de castells, concerts, balls populars, amistats, i, com no, les tapes del Malva.

Enguany les diades castelleres, completes el 23 a la nit, i la tradicional diada de Sant Joan del 24 al migdia, no han estat potser tan lluides com anys enrere on s'havia arribat a veure castells de la gamma extra. La Covid ha passat factura al món casteller en general, i també les colles vallenques estan en procés de recuperació del nivell, i del nombre de castellers, que condiciona en gran part les possibilitats de fer grans castells.

Pel que fa als concerts, enguany s'ha notat la baixada de pressupost a conseqüència de la celebració dels actes de la Candela a principis d'any, i han hagut de rebaixar la qualitat dels grups participants. La nit de la revetlla que històricament sempre havia omplert Valls amb gent de tot arreu per veure grans bandes, va ser aquest cop bastant fluixeta amb la cantant Lucrecia com a cap de cartell... Afortunadament, ahir dissabte la cosa es va animar amb els Catarres, i un grup de trap "Figa Flawas" per a adolescents.

Pilar de 6 de la Colla Vella a Completes.

3d9f de la Colla Vella a Completes.

Les barraques amb canvi d'ubicació enguany, al pàrquing de l'Hort del Carme.

El "temasu" del dimecres. Madness - "It must be love".

 

Avui, 11 anys després del primer i darrer cop (al festival Cruïlla de BCN), avui tornen els anglesos Madness a Barcelona, concretament al festival Jardins de Pedralbes. Aquest concert estava previst per l'estiu del 2020, però la pandèmia l'ha anat endarrerint fins avui. 

En tot cas, les ganes són les mateixes, i espero que toquin molts dels seus temes més populars. Un dels meus grups favorits des de l'adolescència!! One step beyooooooond!!! Som-hi!

30 anys sense Joan Fuster.

 

Avui es compleixen 30 anys de la mort de Joan Fuster, un dels escriptors en català més destacats de la història. Nascut a Sueca l'any 1922, se'l reconeix com un dels principals assagistes valencians més importants del segle XX, i un referent del valencianisme d'arrel catalanista.

Destacà per la gran quantitat d'aforismes que deixa, ja fossin escrits o de viva veu:

- "Un bon llibre sempre és una provocació".

- "No facis de la teva ignorància un argument".

- "Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres".

- "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió. És el primer que us negaran els vostres enemics".

- "Forma part d'una bona educació, saber en quines ocasions cal ser maleducat".

"Un dia de comiat, al Karting vaig anar..."

 

 

Qui m'havia de dir a mi que als meus 46 anys encara aniria de comiat de solter, i encara més, que acabaria muntant-me a un kart, un fet que potser feia prop de 40 anys que no feia. Va ser aquest passat dissabte, amb un amic minyó a qui vam portar disfressat de Mario Car fins a Castellolí (Anoia) on es troba un dels circuits de karts més importants i freqüentats de Catalunya, segons diuen els experts que ens van acompanyar... La veritat és que ho vaig passar teta i se'm va fer curt els entrenaments i la cursa. Vaig anar agafant confiança i domini amb el pas de les voltes, i em va quedar la sensació que fins al final no vaig confiar en les possibilitats del vehicle. Segur que no passaran 40 anys abans que repeteixi.