Pedalant (i alguna cosa més) per la Garrotxa (i Banyoles).

 

Plaça Major de Santa Pau.

Aquesta setmana he passat uns dies a la Garrotxa, amb la furgoneta a un càmping molt a prop de Santa Pau. Hi he fet algunes rutes en bicicleta (la darrera amb una trobada amb tres gossos solts que em van fer apretar el culet), algunes visites culturals (Banyoles, Olot, Santa Pau), i molt de "pànxing", entre la piscina del càmping, migdiades, lectura i alguna sèrie a la meva parcel·la. 

Poble d'El Torn.

Estany de Banyoles.

Banyoles.

Fesols de Santa Pau.

Catedral d'Olot.

Castell a Santa Pau.

Homenatge a Rafael Catot Sallas a Monistrol de Calders.

 

Emotiu homenatge el que va organitzar el poble de Monistrol de Calders per a Rafael Catot Sallas, nascut al poble moianenc l'any 1910, i mort al camp d'extermini de Mathaussen (Gusen) l'any 1942. 

Per a l'ocasió, es van desplaçar des de la localitat francesa de Die (a la regió de la Drôme) els familiars vius més propers del Rafael, la seva neboda Regina amb el seu marit, François, i una neta, Melissa, i des de París les dues filles bessones de la Regina, la Sandie i la Sonia.

També vam acompanyar la família francesa alguns familiars catalans, tant de la branca dels Sallas, com família política (la meva àvia Dolors era monistrolenca i era germana de la cunyada del Rafael), així com representants del govern municipal, del Memorial Democràtic de la Generalitat, i de l'Amical Mathaussen, així com veïns de Monistrol i d'altres indrets. 

A l'acte encara no es va poder col·locar la "Stopelsteine" que ja hi ha encarregada de fa temps, però segons ens van comentar, hi ha un únic artesà fent les pedres, i arriben a Catalunya a comptagotes. En tot cas, la pedra ahir era el de menys. El més important era que per fi es feia un reconeixement i un acte d'homenatge al Rafael i a la família Catot Sallas, per la seva lluita i sacrifici per la llibertat i contra el feixisme.

Els parlaments van anar a càrrec de l'alcalde de Monistrol de Calders, Ramon Vancells, el president del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro, un representant de l'Amical Mathaussen, Quim Aloy, i la representant de la família del Rafael Catot, la Sonia Couries, filla de la Regina (neboda del Rafael).

Per tancar l'acte es va representar l'obra de teatre "Mort a les cunetes", que casualment ahir arribava a la funció número 100 des que la van estrenar l'any 2018. Una gran forma de tancar un acte emotiu, solemne i de justícia.

Gràcies Monistrol en nom de la família!

La família Courier amb la Regina Catot (de vermell).

Ara sí, arriba el temps de gaudir.

 

Avui tanco un curs mogudet, entre vagues, mascaretes, i canvis de calendari. Normalment a aquestes alçades ja em trobaria en plenes vacances, però enguany ens han allargat una setmana de feina per tal de preparar el curs vinent que començarà una setmana abans de l'habitual per als alumnes.

Tinc la sensació que ens els darrers anys als docents ens les han anat clavant doblegades, una rere l'altre, i que la inacció i desmobilització del col·lectiu ha provocat que la Conselleria d'Educació s'atreveixi a fer-la cada cop més grossa davant del passotisme general.

Doncs res, si a la majoria dels docents ja els està bé perdre drets, doncs què hi farem! Ara a intentar gaudir el màxim de les vacances retallades, a viatjar, a conèixer nos indrets i a desconnectar de la feina fins al setembre.

Bones vacances a tothom! I si no en feu, bon estiu!

Agustí Bartra: 40 anys de la mort.

 

Avui es compleixen 40 anys de la mort del poeta català Agustí Bartra (Barcelona 1908, Terrassa 1982), que patí l'exili acabada la guerra i visqué a cavall entre Mèxic i els Estats Units. Va tornar l'any 1970 i es va establir a Terrassa, ciutat que va posar el seu nom a l'escola pública on vaig fer els meus estudis d'EGB a la frontera entre els barris de l'Escola Industrial i Ca n'Anglada. L'escola fou llargament reivindicada pels veïns (xocolatades, manifestacions, fulletons...) i finalment inaugurada per l'alcalde d'aleshores, Manel Royes, el mateix any de la mort del poeta.

Casualitats de la vida, aquest matí m'he retrobat a l'escola on treballo amb un antic professor dels inicis de l'Agustí Bartra, el Carles Llongueras, graller dels mítics Ministrils del Raval, i gran activista cultural de la ciutat, que és a punt de jubilar-se i que ens feia de mestre de música els primers anys. Encara recordo com se li envermellien les orelles quan s'atabalava. Haha.

El "temasu" del dimecres. Skalariak - "Skalari rude klub".

 

L'any 1994 neixia a Pamplona la banda de música ska Skalariak, de la mà dels germans Juantxo i Peio. En l'actualitat la banda ha tingut continuïtat sota el nom de "Juantxo Skalari i la Rude Band".

Unes notes festives avui que comença la festa de San Fermín amb el txupinazo.

Gora San Fermín!!

Gora Euskal Herria Askatuta!!

60 anys de la independència d'Algèria.

 

Avui es compleixen 60 anys de la independència d'Algeria, país nord-africà que va estar colonitzat pels francesos des del 1830.

La pel·lícula italo-algeriana "La batalla d'Argel", estrenada l'any 1966, i guanyadora de diversos premis internacionals, narra els esdeveniments ocorreguts a la capital entre el 1954 i el 1957. Com els algerians es van organitzar en escamots per combatre les forces colonials franceses, i les intel·ligents estratègies per combatre l'enemic sense ser detectats ni detinguts.

Recordo que vaig veure la pel·lícula fa més de vint anys a l'antiga sala Faktoria i va ser tota una descoberta. Em va impactar i em va fer conèixer la guerra per la independència entre algerians i francesos.

300 3d9f descarregats, coincidint amb la Festa Major.

 

3d9f (Foto: Mon Terrassa).

Ahir els Minyons vam tornar a actuar al Raval de Montserrat en motiu de la Festa Major de la ciutat després dels dos anys de pandèmia sense actuar-hi. Va ser una jornada especial pel retrobament de la colla amb la nostra plaça històrica, i personalment amb un bon grapat de minyons que reapareixen per la Festa Major, o que únicament es posen la camisa a les diades importants de la ciutat.

La diada de Festa Major ens va servir per estrenar el 3d9f enguany, a banda de descarregar el primer pd6 (el primer havia quedat en carregat a Sant Boi), i el 2d8f i 5d8 que ja havíem estrenat a la Festa Major de Cornellà un parell de setmanes enrere. Es dóna la casualitat que el 3d9f d'ahir és el número 300 de descarregats per la colla des de l'any 1989 quan es va descarregar el primer a la Diada de la Colla.

Amb l'actuació d'ahir, els Minyons ens vam convertir en la tercera colla que enguany ha pogut descarregar un castell de 9 pisos. Uns registres que encara queden lluny dels assolits en els anys de vaques grasses on acostumàvem a estrenar la gamma extra a la nostra Festa Major. Tanmateix, sabem que ara per ara no es pot estirar més el braç que la màniga, i que pas a pas, els castells aniran arribant i recuperarem el nivell d'anys enrere. Tan sols em queda el dubte de si serem capaços de mobilitzar el nombre de castellers necessaris per assolir aquests reptes, ja que després de l'aturada pandèmica molts castellers han (hem) reduït considerablement el seu compromís amb la colla.