Potser no és la més popular, ni la més tradicional, ni la més espectacular, ni la que porta els millors artistes... però és la nostra!
Podeu veure els actes en aquest enllaç:
Potser no és la més popular, ni la més tradicional, ni la més espectacular, ni la que porta els millors artistes... però és la nostra!
Podeu veure els actes en aquest enllaç:
Els joves de l'Agrupament Escolta Torrent de Les Bruixes de Terrassa va fer públic un manifest recentment, exposant la seva negativa a fer ballar els Capgrossos amb els regidors de VOX durant el ball de plaça del diumenge de la Festa Major a la sortida d'ofici (tots els regidors de l'ajuntament fan un parell de balls amb els Nans i un més amb els balladors de l'Esbart). No volen ser còmplices de la normalització de la presència d'un grup feixista a les nostres institucions.
Jo he estat cap del cau a Terrassa (de fet, actualment hi va una neboda), he ballat els Capgrossos per Festa Major, i em fa sentir molt orgullós que el jovent que ara tira del carro hagi pres aquesta valenta decisió. No volem ballar amb feixistes!!
Els catalans Ladilla rusa són un dels grups referents per al col·lectiu LGTBI+ que avui celebra el dia de l'orgull. Aquest dissabte els montcadencs seran a la Festa Major de Terrassa, al Parc de Vallparadís, fent moure l'esquelet a la parroquia. Aquest tema, i el videoclip, va com anell al dit per a un dia com avui.
![]() |
| Foto: Canal Terrassa. |
Aquest matí ha tornat a obrir les portes al públic el mític frankfurt Casa Vallès del carrer Gavatxons (l'autèntic i original), tot just un mes després del seu sobtat tancament a causa de la manca de subministrament de gènere. Pel que sé, l'empresa que els subministrava la carn va decidir deixar de fer-ho, i han hagut de trobar un nou subministrador a Valls.
És una petita notícia en l'esfera internacional, però una de les notícies més esperades de l'any per a molts terrassencs, i més tenint en compte que el proper cap de setmana comença la Festa Major, i que el Gavatxons és un dels llocs de parada fixes per fer un mos.
Un altre Sant Joan a Valls i ja he perdut el compte de quants cops he celebrat la revetlla, i alguns dies més de la Festa Major, a la capital de l'Alt Camp. Enguany ha estat un any prolífic en grans castells, sobretot per part de la Colla Vella, que dissabte va completar una gran diada estrenant dos gammes extres d'una tacada, el 4d9f i agulla, i el pilar de 8 amb folre i manilles. Completant l'actuació amb el 3d9f de sortida i el 4d9f a tercera ronda. En forma els rosats.
La Joves no es va mostrar tan forta, com ve sent habitual a aquestes alçades de temporada. Anaven a per la clàssica "tripleta màgica", però no se'n van sortir amb el 4d9f, així que es van haver de conformar amb el 5d8, el 3d9f i el 4d8, i un pilar de 6 per tancar la seva diada.
A banda dels castells vaig gaudir del retrobament amb un munt d'amics, coneguts i saludats. De les tapes del Malva, i les pizzes del Mallol. De les barraques a l'aparcament de l'Hort del Carme, de la coca i el cava al local de la Vella, dels balls de la Festa Major vallenca, etc., etc.
La Maria Rosa Marco Poquet "Salomé" és una cantant nascuda a Barcelona que va saltar a la fama l'any 1969 després de guanyar el festival d'Eurovisió amb la cançó "Vivo cantando", que també enregistraria en la seva llengua materna, català, així com en algunes llengües més a resultes de l'èxit obtingut al festival.
Va enregistrar alguns temes més en català, d'estil pop, com ara "Se'n va anar" (un dels seus temes més coneguts i amb el que va guanyar el festival de la cançó mediterrània), "Si vols", "Tot dansant", o la sardana "La santa espina".
Avui la Salomé celebra 83 anys.
Avui es compleixen 40 anys de la primera emissió de Catalunya Ràdio. Va ser en Miquel Calçada "Mikimoto" qui va posar veu a l'inici, amb música de fons de Lluís Llach.
Personalment, m'he anat distanciant força de l'emissora, i de la ràdio en general. Si escolto la ràdio és principalment per escoltar música, i alguns caps de setmana escolto els programes del matí mentre em desvetllo al llit.
En el passat sí que havia estat un oient habitual d'alguns programes com "L'hora dels ignorants", la TDP d'en Puyal, ·"El cafè de la República" del Joan Barril que m'agafava a mig sopar, el "Tres Rondes" casteller de tant en tant, i algun dels programes d'esports que feien per la tarda o pel vespre.
Malauradament, sembla que l'emissora nacional de Catalunya cada dia és menys nacional, i això sap greu, per la llengua, per la cultura, pel país.