Una de les meves aficions quan viatjo és retratar gent (sense el seu consentiment, ni tampoc el seu coneixement perquè siguin autèntiques i naturals) i murals pintats als carrers. Com no podia ser d'una altra manera, Johannesburg ha estat presa fàcil per a aquest assumpte.
Us deixo un recull d'imatges captades (robades) aquests dies.
Johannesburg és la ciutat més poblada de Sud-àfrica, amb prop de 6 milions d'habitants (i un bon grapat més d'irregulars). És troba a 1.753 m. d'alçada i en aquesta època d'hivern les temperatures oscil·len entre els 2/3° al 15/16°. Afortunadament estic tenint dies assolellats i quan el sol pica la sensació és força agradable.
Personalment, trobo que és la ciutat que em dóna una major sensació d'inseguretat de les que he estat. En moltes zones no vaig gaire tranquil per l'ambient que es respira, les mirades, i fins i tot algun personatge desagradable que se t'apropa amb no gaire bones intencions. De fet hi ha molta seguretat a tot arreu, i totes les guies et recomanem no caminar per segons quins llocs, i encara menys de nit.
Jo no he deixat de fer coses tot sol, però en algunes ocasions he pensat "ara te la foten", però la veritat és que no me l'han fotut (encara). He visitat el museu de l'apartheid, els carrers del centre, el barri on m'allotjo, Maboneng, que queda molt proper a l'estadi de rugbi, l'Emirates Park, o Ellis Park (on van jugar la històrica final de rugbi del Mundial del 1995 que van guanyar els amfitrions davant Nova Zelanda amb la icònica imatge del President Mandela entregant la copa de campions al capità dels Sprinboks)...
Johannesburg no és, ni molt menys, una ciutat bonica, però té una història molt interessant al darrera i una barreja ètnica important. Gent de tot el país, i de tot el continent africà, es barregen en aquesta gran urb. Passo molts moments a la porta del meu hostel mirant el moviment de gent, o xerrant amb algun local, i ja m'agrada. Viatjar no és només veure monuments i paisatges, és conèixer societats, història i gent.
 |
| Entrada del museu de l'apartheid. |
 |
| Façana del Curiocity Backpackers. |
Un esdeveniment que mobilitza milers de seguidors arreu del país, i que tot i no omplir l'estadi (55.000 espectadors), va mostrar un ambient espectacular. I no vegis com criden els sud-africans. I no vegis com mamen els sud-africans. A més, està permès entrar les cerveses a les grades, i hauríeu de veure quin espectacle d'aficionats amunt i avall per les escales de les grades anant a carregar i tornant carregats, amb tres, quatre, vuit gots.
Abans d'entrar a l'estadi vaig conèixer un argentí que portava prop de 30 anys vivint a Sud-àfrica. Hi havia anat amb la dona (blanca autòctona), els fills, i els pares. Em va explicar que havia estat sopant amb els jugadors de Los Pumas uns dies enrere, i que el 2010 havia pogut anar a veure tots els partits de la selecció argentina de futbol al Mundial que va organitzar aquest país. També em va comentar els problemes polítics del país, la corrupció, i que els negres no tenen una actitud molt responsable amb el treball.
Vaig tornar xino-xano cap al hostel on estic allotjat, que està a poc més d'un km. de l'estadi. El hostel (Curiocity Backpackers) té un bar, i ahir uns quants locals estaven de festa aquí. Vaig olorar la marihuana que alguns fumaven al carrer, a la porta del local, i vaig estar parlant una estona amb una dóna que també havia estat a l'estadi amb el seu marit i que tenia dos fills a casa amb la cangur. Després vaig jugar una partideta d'escacs amb un treballador del bar (amb victòria visitant), i cap a dormir.
La veritat és que m'ha semblat una ciutat força moderna i una mica més barrejada que no pas Durban. Com a llocs d'interès cal destacar el Palau presidencial, amb l'estàtua de Nelson Mandela als jardins del davant, i el monument dedicat als bòers (descendents dels colons neerlandesos) pioners que van lluitar contra la colònia britànica i van acabar fundant el que ara es coneix com a República sud-africana. Tanmateix, actualment són al voltant d'un 10% de la població i han perdut el poder polític, gràcies a la lluita contra el seu règim d'aparheid de l'ANC (African National Congress).
 |
| Palau presidencial. |
 |
| Lotus Stadium. |
 |
| Monument memorial als voortrekkers |
L'any 1985 els Kortatu publicaven el seu primer LP amb títol homònim al nom del grup. A l'àlbum s'incloïa aquest tema dedicat a la figura del clergue Desmond Tutu, qui va arribar a ser el primer arquebisbe negre de Sud-àfrica i que va morir fa tot just un parell d'anys a Ciutat del Cap, però també a Nelson Mandela i a la lluita de tota la població negra contra l'estat d'aparheid sud-africà.
Per cert, m'han explicat que aquesta època (hivern a Sud-àfrica, és temporada alta per al parc, coincidint amb les vacances d'hivern dels locals. Però que el 70% dels usuaris del campament són estrangers. Francesos, australians, holandesos, algun espanyol fins i tot...
Evidentment, tots els treballadors al campament són negres. Vaja, com arreu del país, les tasques menys qualificades les fam els negres. Suposo que a les oficines de Johannesburg o Ciutat del Cap hi predominen els blancs, igual que les propietats dels restaurants, allotjaments...
Ah, per cert, que encara no he aconseguit veure cap lleó, ni guepard, ni lleopard, ni hiena, ni rinoceront. S'amaguen molt bé els putes, o s'han extingit?
 |
| Búfals. |
 |
| Nyu |
