Voltant pel Montseny.

 

Ahir vaig fer una d'aquelles voltes cicloturistes que feia temps que volia fer i que encara no havia fet, que és la volta al massís del Montseny. Per fer-ho, vaig anar amb la furgo fins al poble del Montseny on vaig fer nit i poder sortir ben d'hora pel matí (per a mi abans de les 8:00 és ben d'hora), per evitar-nos la calorada el màxim possible. La ruta la vam començar (la vaig fer amb un col·lega mestre) al poble del Montseny i en direcció cap a Santa Fe del Montseny. Vam passar també per Viladrau, Seva, i el bucòlic poblet del Brull. A Collformic vam parar per fer un refrigeri i celebrar que ja havíem passat el pitjor i que només ens quedaven uns 7 km. fins al punt d'inici de la ruta. Increïbles paisatges, carreteres poc transitades, ombra, poblets encantadors, i activitat física. Què més puc demanar?

El "temassu" del dimecres. Dire Straits - "Sultans of swing".

 

Fa 45 anys els Dire Straits publicaven el seu primer LP de títol homònim al de la banda, i convertien alguna de les cançons incloses al disc en autèntics himnes i èxits a les principals llistes mundials. Fa quatre dies el seu líder, cantant, i guitarrista solista, va complir 77 anyets, i aquí va el meu homenatge.

Comença la lliga, comença el robatori.

 

Ahir el Barça va debutar en la primera jornada de la lliga 23/24 al camp del Getafe, equip "guarro" on els hi hagi, i va acabar empatant un partit (0-0) que passa a engreixar els robatoris patits pels culers en aquest campionat espanyol. De traca algunes decisions arbitrals que van possibilitar que el Getafe s'emportés un punt amb males arts i gràcies als favors arbitrals: expulsió de Raphina en una acció idèntica (un cop de colze) a la d'un rival que no va veure ni targeta groga; expulsió de Xavi per una acció (protesta efusiva a l'àrbitre) idèntica a les que va fer diverses vegades l'entrenador local; penal claríssim (per puntada de peu d'un defensa del Getafe a Araujo dins de l'àrea) no xiulat; i un munt de targetes grogues i vermelles que podria haver tret als local i que va guarda a la butxaca. Patètic, vergonyós i fastigós. El que té jugar a un país nacionalmadridista.

Pedalant per la Vall de Cardós.

 

Escaló

Des del dilluns estic passant uns dies a la Vall de Cardós, concretament a un càmping de Lladorre. Hi estic amb uns amics i passem el temps entre excursions, piscina, dominó, barbacoa i, per descomptat, la bicicleta.

Ja he pujat un parell de colls de la zona: la Pleta del Prat, i l'estació d'esquí d'Espot, i encara espero fer algun més fins diumenge.

Aquí tampoc ens escapem de la calor, però com a mínim es pot dormir. I el càmping és força familiar i tranquil. No es veu per la zona gaire turisme estranger, que acaba massificant-ho tot.

Tavascan al fons.

Refugi a la Pleta del Prat

Esterri d'Àneu.

Esterri d'Àneu.

Esterri d'Àneu.

Cascada del Gerber.

Espot.

Espot.

El temassu del dimecres. Sixto Rodríguez - "Sucar man".

 

Avui ha mort als 81 anys el cantant de Detroit, Sixto Rodríguez, que es va fer popular a nivell internacional gràcies al documental "Searching for sugar man" (guanyadora de l'Òscar al millor documental l'any 2017), que explica una increïble història d'un músic que va fer fortuna quan ja havia pràcticament deixat de tocar, sense haver conegut mai abans l'èxit i el reconeixement. Va ser gràcies a uns fans sud-africans de la seva música que van anar a cercar-lo als EEUU, malgrat tothom al país pensava que l'artista era mort.

Finalment, avui però, ha mort el sugar man.

Sud-àfrica - 14 i final (fauna amb bon zoom).

Va una darrera entrada del viatge a Sud-àfrica, ja des de casa, d'algunes fotos d'animals que vaig fer al Park Krugger, amb la càmera compacta però amb un bon zoom. No és cap cosa, però com a mínim et permet apropar una mica la imatge, i em va anar bé per no espantar les bèsties que acostumen a fugir de la presència humana (o del soroll dels motors dels vehicles). Em va quedar l'espineta de no haver-me trobat alguns dels animals que diuen que habiten el Park Krugger: lleó, rinoceront, lleopard, el guepard el vaig veure de lluny i se'm va amagar. Potser algun altre any... Hi ha més dies que llonganisses. 

 

El temassu del dijous. Brenda Fassie - "Vulindlela".

 

Bé, tot el que és bo té un final, i aquest viatge a Sud-àfrica no podia ser menys. I per acabar amb bon sabor de boca, un tema local, de l'artista ja morta (2004) Brenda Fassie, la "Madonna del barri", una de les icones més internacionals de la música africana.