A principis del mes de febrer es va publicar el nou disc d'El Pony Pisador, "Ocells", i aquest passat divendres el presentaven a Barcelona, a la sala Paral·lel 62, que es va omplir per rebre una de les bandes de moda en l'escena catalana, tot i que ja té una legió de fans que els segueixen arreu. Segur que aquest any els podré veure a alguns llocs més. Una festassa amb música tradicional de diversos estils molt ben tocada, i molt divertits en directe.
L'altre dia la meva mare em va mostrar aquesta fotografia de l'avi Miquel davant l'entrada d'una masia de Viladecavalls, Can Baiona, amb la propietària. L'avi visitava els amics i coneguts del poble fins els darrers dies de la seva vida. Feien petar la xerrada i es devien posar a l'ordre del dia amb les novetats del poble, de la família, o ves a saber. M'encanta la foto perquè pot semblar una foto de fa 50 anys o més, i tot just deu tenir uns 15 anys. No sé si encara hi viu algú a la masia, però l'aspecte que tenia fa 15 anys no devia diferir gaire del de fa 50 o 100.
L'actual Viladecavalls s'assembla poc al poble que jo vaig conèixer a la infantesa. Aleshores hi havia menys d'un miler d'habitants, i avui dia ja en són més de 7.000. De petit podíem sortir de casa dels avis amb bicicleta i recórrer camps i carrers sense asfaltar. Avui dia tot aquell paisatge ha canviat completament i queden pocs camps o carrers de terra.
Avui dia per poder viure la vida de poble com fa 50 anys has d'allunyar-te més de 50 km. de Barcelona, si no més. Al Vallès Occidental, solament queda un poble poble: Gallifa, que té al voltant de 200 habitants. A partir d'aquí, ja ens anem a pobles com Ullastrell o Sant Llorenç Savall amb més de 2.500 habitants.
 | |||||||||||||
| Mural de Roc "Blackblock" al barri barceloní de Vallcarca. |
Avui es compleixen 50 anys de l'assassinat a garrot vil de l'activista antifeixista Salvador Puig Antich a mans del govern franquista espanyol. Per la seva memòria i la memòria de tots els lluitadors per la llibertat i contra el feixisme, l'artista Roc "Blackblock" li ha dedicat al Salvador Puig Antich aquest preciós mural a una paret del barri de Vallcarca. Honor i glòria als combatents antifeixistes!!
Avui es compleixen 15 anys de la mort de l'actor galaicocatalà Pepe Rubianes, i he volgut recordar-lo amb un dels seus moments televisius estel·lars, al programa de tardes "El Club" de TV3, presentat per l'Albert Om. Cal recordar que aquestes declaracions van comportar-li problemes amb la (in)justícia espanyola i vetos arreu del territori espanyol.
Doncs això, puta Espanya!
Avui s'ha celebrat la jornada de portes obertes a l'escola on treballo. Aquests dies moltes escoles estan fent el mateix per tal d'atraure alumnat. Una competició entre centres públics, concertats i privats per tal de cobrir les places ofertades que afavoreix la segregació escolar i la creació d'autèntics guetos (centres de màxima complexitat). Tinc la sort que actualment treballo en un centre públic, d'una sola línia, al centre de Terrassa i visc molt tranquil, gaudint el dia a dia. Malauradament, no tothom pot explicar el mateix que jo, ja que hi ha realitats força complexes a molts centres.
Hi ha alguna manera per resoldre aquestes diferències entre escoles? Al meu entendre sí, però calen decisions polítiques valentes i radicals. Començant per la fi de la tria de centre per part de les famílies, sent l'administració qui decidís quin centre et correspon per proximitat, la supressió dels concerts educatius (qui vulgui privilegis que se'ls pagui amb els seus calés), i garantint la qualitat educativa de tots i cadascun dels centres públics.
El proper dissabte es compleixen 50 anys de l'assassinat del jove anarquista i antifeixista català Salvador Puig Antich (25 anys) a mans de l'estat feixista espanyol, condemnat a pena de mort en un judici amb tribunal militar al ser considerat culpable de l'assassinat d'un policia després d'un tiroteig quan intentaven detenir-lo.
Malgrat els intents desesperats dels advocats i la família del Salvador per aconseguir l'anulació de la condemna de pena de mort, les autoritats franquistes no van donar el braç a tòrcer (hi havia ànims de venjança contra els moviments subversius després de l'atemptat de Carrero Blanco) i van acabar assassinant Puig Antich el matí del 2 de març del 1974 amb el sistema del garrot vil.
(Article del pediatra Carlos González per al Criatures del diari Ara d'ahir dissabte).
En una gàbia hi ha una rata i un enginyós mecanisme que li proporciona menjar quan prem una palanca. El primer cop, la rata prem la palanca per casualitat, però en veure el resultat ho torna a provar, i molt aviat està prement la palanca amb gran freqüència. Aquest és el paradigma de tota una teoria psicològica, el conductisme. El menjar és un “reforç positiu” i augmenta la freqüència de la conducta premiada; si el mecanisme deixa de funcionar i el menjar ja no surt, la rata prem la palanca amb insistència, fins que es cansa i ho deixa córrer: és el que es coneix com l’"extinció de la conducta".
Això no explica totes les complexes conductes d’una rata engabiada, i molt menys d’una rata en llibertat, que farà moltes coses, amb reforç o sense, perquè és el seu instint, la conducta normal de la seva espècie. Encara molt menys d’un ésser humà, que té pensaments, desitjos, creences, fantasies, conviccions...
Els pares de nens petits sovint reben consells absurds basats en una teoria conductista mal digerida: “Si l’atens quan es desperta a la nit, estàs reforçant la seva conducta i es despertarà més sovint”. “Si l’agafes quan plora, actua com a reforç positiu, i cada cop plorarà més”. No té importància que la realitat desmenteixi la teoria: agafes el nen a coll, i deixa de plorar! I aleshores, si el netejo quan fa caca, serà un reforç i farà cada cop més caca? Si li faig un petó quan té febre, l’estic recompensant i tindrà més febre? És clar que no! És absurd! Tots quatre exemples són absurds. Fins i tot si acceptem l’anàlisi conductista, hi ha coses que fallen. La rata prem la palanca si surt menjar; no ho fa si surt un diamant o una boleta d’or, ni continua prement la palanca si ja no té gana. Només pot ser un reforç positiu allò que la rata necessita en aquell moment. Si estar a coll o dormir amb els pares és un reforç per al nen petit, això vol dir que per a ell és important, que ho necessita tant com la rata necessita el menjar. I quan ho deixi de necessitar, deixarà de plorar o de cridar-nos a mitja nit.
La conducta no s’extingirà perquè "l'hàgim deixat de reforçar", sinó perquè el nostre fill ha crescut i ja no necessita els nostres braços i la nostra companyia constant (però encara necessita la nostra companyia, la nostra atenció, el nostre ajut i el nostre afecte).
