Voltants de Lleó.

Astorga.

Alberg del peregrí.

Ajuntament.

Palau de Gaudí.

Catedral de San Antolín.

Castrillo de los Polvazares.

Hospital de Órbigo.

Vegacervera.

Mansilla de las Mulas.

Valencia de Don Juan.

Edifici Centinela.

Castell de Coyanza.

Campo y Santibáñez.

Orujeria 

Valladolid.

Catedral des del carrer Regalado.

Plazas Mayor.

Palencia.

 

Cripta de la Catedral de Palencia.

Avui m'he desplaçat des de Lleó a Palència amb l'AVE (33 minuts) per fer una visita llampec a aquesta capital castellano-lleonesa. Una ciutat on la setmana santa també es viu intensament, tot i que la pluja no ha permès que sortissin algunes confraries.

He estat de sort ja que passant per una de les diverses esglésies que hi ha a la ciutat, m'he trobat per casualitat que hi havia una  confraria esperant per sortir, tot i que la previsió de mal temps els ha fet quedar-se dins de l'església i esperar una altra confraria que havia de venir a l'església amb un pas amb la imatge de Jesús a la creu. Els que eren a dins havien de sortir amb un pas amb la imatge de la verge Maria, i s'havien de trobar en alguna plaça, però finalment han fet la trobada dins de l'església. 

Tot i que sóc ateu de cap a peus i que em fa bastanta basarda la litúrgia religiosa, he de dir que ha passat una bona estona escoltant la música de la banda, i veient l'espectacle del moviment dels passos.

A banda de veure l'espectacle de les confraries, he tingut temps de voltar per la ciutat i sorprendrem de la gran quantitat de llocs d'interès que hi ha, i de visitar la catedral, un edifici majestuós que té poc a envejar amb d'altres temples per l'estil. De fet, a la catedral de Sant Antolín, la coneixen com "La bella desconeguda", perquè si bé no pot competir en bellesa de l'exterior amb catedrals de la zona, l'interior és força bonic.

A Palencia he viscut algunes aventurilles típiques en un viatge. Les més sonades han estat quan m'han convidat a abandonat el Casino de Palencia perquè anava amb el xandall (i teòricament és per a socis o acompanyants de soci), i la.darrera quan era a punt d'agafar el tren de tornada a Lleó i ens hem adonat que el meu bitllet era per a l'endemà. Per sort el tren ha trigat una mica des que han començat a embarcar, i he pogut anar a la taquilla a canviar el bitllet per un per avui (no sense recàrrec).

De negre al mig, pres indultat per gràcia divina. Quins collons!

Casino de Palencia.

Diputació.

Ajuntament de Palencia.

El temassu del dimecres. Dusminguet - "Disco yonki".

 

Fa uns dies la banda de la Garriga, Dusminguet, anunciaven un concert únic de comiat (20 anys després de la seva dissolució) amb motiu del 30è aniversari del bar Salvia de Les Borges Blanques, que se celebrarà el proper 22 de juny.

Com que encara no sé que faré per aquelles dates, no he comprat entrada, però reconec que em faria molta il·lusió tornar a veure en directe una de les millors bandes catalanes de la història, i que van ser pioners de l'estil mestissatge que després van continuar un bon grapat de bandes a Catalunya.

L'any 1999 els vaig contractar per al concert del 20è aniversari dels Minyons en una vetllada històrica al pati del Centre Cívic de Ca n'Anglada, acompanyats dels Goldfinger And The Mush Potatoes, i els Discípulos de Otilia.

Lleó 1 - Catedral.

 

Aprofitant les vacances de setmana santa he aprofitat per escapar-me a Lleó. Un dels llocs on més es viu la festa religiosa, amb desenes de confraries, de passos, i processons diàries. A mi, la veritat, és que la festa religiosa més aviat em rellisca bastant, tot i que mai deixa d'impactar tota aquella colla de devots disfressats com membres del KKK, les senyores de negre amb la primera, els disfressats de militar, etc.

Intentar evitar les processons pel centre de la ciutat és pràcticament Impossible, així que cal prendre paciència i si cal fer una volta més llarga per arribar al lloc desitjat (normalment un bar).

En aquesta entrada em centraré en la visita a la catedral, que és d'estil gòtic, de les poques si no úniques d'estil francès (més altes i estilitzades, i amb grans vidrieres per permetre l'entrada de llum natural) a l'estat espanyol, construïda a finals del segle XXIII, i coneguda popularment amb el nom de "Pulchra leonina". 

Arriba la primavera carregadeta de pol·len.

 

Dimecres va començar la primavera astronòmica, i he de dir que ha començat amb força pel que fa a la intensitat amb la que està afectant les meves foses nasals. Normalment, quan se'm desperta l'al·lèrgia respiratòria (picor de nas, esternuts, aigüeta a les foses nasals...) em prenc una pastilla antihistamínica i els efectes em solen durar més d'una setmana. Fins i tot dues. Aquesta setmana he hagut de prendre dues pastilles en amb quatre dies entre una i altra. La cosa es presenta dura. Suposo que l'ambient sec i la manca de pluges provoquen que hi hagi més pol·len acumulat a l'ambient.

Dia Mundial de la Poesia.

 

Ja n'estem fins als pebrots

que ens robin a cada partit.

Per això cridem fort tots,

puta Espanya i puta Real Madrid.

El temassu del dimecres. Los Mambo Jambo - "El hombre y la tierra".

 

Aquesta setmana es compleixen 44 anys de la mort de Fèlix Rodríguez de la Fuente, i 96 anys del seu naixement. Curiosament, i tràgica, va néixer i morir el mateix dia de l'any, un 14 de març. Sense ser-ne conscient de l'efemèride, aquesta setmana a l'escola on treballo he triat aquesta cançó dels "Los Mambo Jambo" que és una versió de la banda sonora del programa televisiu del personatge, "El hombre y la tierra", que recordo haver vist de ben petit a casa. Una cançó que m'ha quedat en la memòria i que la banda reinterpreta a ritme de rock&roll. Brutal.