Cap de setmana de Fira Modernista.

 

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la XXIa Fira Modernista de Terrassa. Un esdeveniment que cada any que passa m'agrada menys i que omple el centre de Terrassa de terrassencs que normalment no baixen al centre, i de turistes d'altres contrades que normalment no visiten Terrassa. Un bon grapat de terrassencs se sumen a la festa disfressats d'època, la majoria de burgesos i no pas d'obrers pobres, i surten a mostrar els seus vestits. Com de costum en aquestes festes ens visiten desenes de venedors de tota mena de productes i la gent es torna boja per comprar una secallona de la Garrotxa o un formatge caríssim del Pirineu.

La veritat és que jo l'he gaudit ben poc per no dir gens. Sense pretendre-ho m'he topat amb la desfilada de vehicles antics a la Rambla, i anant a fer el vermut el dissabte doncs vaig creuar-me amb un bon grapat de gent disfressada per l'ocasió.

"Visca, visca, visca, Catalunya espanyolista".

 

Les eleccions d'avui diumenge al Parlament de Catalunya han suposat un nou retrocés de les forces independentistes que han passat de 64 a 61 escons (si comptem l'ultradreta d'AC entre els independentistes), i una patacada molt important del partit de govern, ERC, que ha perdut 13 escons (de 33 a 20) i prop de mig milió de vots des del 2017 quan van arribar a tenir prop d'un milió de vots.

El gran trionfador de la nit és el PSC (el PSOE vaja, perquè de català té ben poc) que ha pujat considerablement (de 33 a 42), i que tanmateix, ho tindrà complicat per formar govern, ja que hauria de sumar amb les forces espanyolistes PP i VOX, rivals a Espanya, o bé amb forces independentistes, que ara per ara sembla bastant complicat, i més tenint en compte que ERC ja ha anunciat que aniran a fer oposició.

O sigui, que s'albiren unes setmanes de moviments a banda i banda per tal d'arribar a acords que, en principi, semblen impossibles. Només se m'acut la possibilitat d'un govern en minoria dels socialistes amb els comuns i l'abstenció d'algun grup com ERC per permetre la investidura d'Illa. La possibilitat d'un govern Junts + ERC a canvi de no deixar caure Pedro Sánchez al govern de l'estat tampoc ho descartaria.

Aurores boreals a Catalunya.

 

Aquesta passada matinada s'han pogut veure des de diversos punts de Catalunya (la Cerdanya, Cap de Creus, Serra de Prades, el Pedraforca...) "tempestes geomagnètiques severes", quelcom similar a una aurora boreal, gens habitual per les nostres contrades. Les xarxes s'han omplert d'imatges i vídeos del fenomen, i ho han recollit també la majoria de mitjans de comunicació. Diuen que aquest vespre, molt probablement, es pot repetir el fenomen a diferents indrets del nostre territori.

 

Aurora boreal

verda o lila

tant se val.

Il·lumines el cel de Catalunya,

ets potser un senyal?

Demà hi ha eleccions.

Pot ser que el lila cupaire

guanyi escons?

 

Moments únics i repetibles.

 

El passat cap de setmana el vaig ben gaudir i aprofitar. Us deixo unes imatges que ho demostren. Podrien ser altres, però aquestes impliquen moments de delit màxim.

 

El temassu del dimecres. Boom Boom Fighters - "Aixecà la mà".

 

Em vaig enganxar bastant a la música dels Boom Bomm Fighters & Cookah P, a l'octubre de l'any passat en un concert en directe a Terrassa, i no paro d'escoltar-los. M'agraden els seus rapejats al ritme del reggae, el reggaeton, el dancehall, el ragga... a banda que fan uns videoclips força xulos i divertits. I moltes col·laboracions amb altres cantants de l'estil i de la seva zona d'influència (Mataró i Girona). Aquest videoclip ja té més d'un any i mig, i en van traient de nous. Tot un descobriment d'aquest banda en actiu des del 2021.

Records d'infantesa.

 

Avui llegia que es compleixen 200 anys de l'estrena de la 9a Simfonia de Beethoven, a Viena, dirigida pel propi autor quan ja era completament sord.

M'ha vingut a la memòria que l'any 1982, quan cursava 2n d'EGB a l'escola Agustí Bartra, que acabàvem d'estrenar, també vaig estrenar-me com a director d'orquestra de l'orquestra de la meva classe, o de les dues classes de segon potser, que vam fer un gag de la 9a Simfonia al teatre de la parròquia de Ca n'Anglada, suposo que en un festival de final de curs. Jo era Beethoven, el director de l'orquestra, ja sord, dirigint l'orquestra amb la meva batuta, i amb un ajudant que m'anava fent senyals i gestos sense que jo li fes massa cas.

És un dels pocs records que guardo de quan era petit. Un d'aquells que no se m'ha esborrat mai. Què donaria jo per una imatge d'aquell dia!!

Suports indecents.

 

Vaig veure aquesta imatge per les xarxes socials de l'acte de campanya del líder socialista Salvador Illa, rodejat dels principals líders dels dos sindicats majoritaris a l'estat espanyol, UGT i CCOO, sindicats verticals venuts al poder i farcits de panxacontents vividors que no han lluitat una puta merda en sa vida i que han condemnat la classe treballadora a haver de patir unes condicions de vida indignes, i em van entrar unes ganes de cremar coses molt grans. La mare que va parir a aquesta colla de apalancats i paràsits que porten molts anys amb càrrec als respectius sindicats, amb sous indecents i donant suport al govern de torn per tal de mantenir subvencions i quotes de poder. Són una de les pitjors xacres de la lluita de classes i cal fer foc nou per tornar a despertar la classe obrera i recuperar la iniciativa i drets perduts, així com conquerir-ne de nous. Amb aquests en comptes d'avançar retrocedim. I a sobre tenen la barra de posicionar-se públicament a favor del candidat del règim de cara a les eleccions d'aquest proper diumenge. Buf, com em vull la sang!!