Aquest matí la meva habitual ruta cicloturista Terrassa-Rellinars-Terrassa m'ha ofert una bonica estampa en forma de boira vacarissana. Una boira que he apreciat només arribar al coll de l'Obac en direcció a Montserrat, i que m'ha embolcallat a dos quilòmetres de Rellinars que també es despertava cobert per la densa boira com podeu veure aquí a sota.
 |
| Casa Nova de l'Obac. |
Avui el FC Barcelona ha emès un comunicat anunciant la rescissió del contracte de l'entrenador del primer equip, el terrassenc Xavi Hernández, malgrat fa escassament un mes s'anunciava la seva continuïtat.
La veritat és que, personalment , em semblava bé la continuïtat del terrassenc, ja que no es construeix un equip en dos anys i mig, i la dinàmica al final de temporada era positiva i en ascens, amb la incorporació a l'equip d'uns quants joves molt joves amb molt de talent i futur.
Penso que Xavi és l'entrenador ideal per al Barça. Culer fins a la medul·la, català, fet a la masia, amb carisma i ascendència sobre la plantilla, i amb una idea del joc amb ADN Barça. Però ja sabem com funcionen les coses a can Barça. No és admissible una temporada sense títols importants, i l'àrea esportiva ha perdut la confiança en Xavi.
Xavi ha publicat un missatge de comiat a les xarxes sense retrets cap a ningú i donant les gràcies a tothom (directiva i premsa inclosos). Suposo que es deu haver de mossegar molt la llengua. En tot cas, aquest gest l'honora i demostra que per sobre de tot Xavi és un culer de cap a peus.
Bé, només espero que el canvi a la banqueta sigui a fi de bé, perquè d'una altra manera el que sortirà del Barça en globus serà el president Laporta.
Els O Jarbanzo Negro van ser una banda amb arrels gallegues (A Coruña), d'Alemanya i d'Holanda, que es van establir durant uns anys a Barcelona, al costat de la carpa de l'escola de circ Rogelio Rivel a Nou Barris, i que es van prodigar força a finals dels 90's i la primera dècada del segle XXI a escenaris d'arreu de Catalunya i l'estranger. La seva barreja de rock-ska i folc gallec era energia pura en directe. Una de les meves bandes favorites aleshores, que fins i tot els vaig convidar a tocar per als Minyons al 25è aniversari, l'any 2004, en un memorable concert al Torrent de les Bruixes del Parc de Vallparadís, juntament amb el Tonino Carotone, el Payo Malo i els Kayo Malayo. Brutal.
Sempre que hi ha festius escolars a Terrassa intento aprofitar la jornada fent coses que no puc fer habitualment entre setmana. Avui com que el matí no ha acompanyat gaire metereològicament parlant, m'he desdit de sortir amb bici i he optat per anar a esmorzar al mític bar Parada, un clàssic dels clàssics terrassencs. He arribat cap a les 10:00 del matí i ja ho tenien tot força ple, però m'han pogut col·locar en una taula en un racó del menjador.
 |
| Els Inadaptats en un moment de la seva actuació. |
Ahir al vespre el col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària va organitzar el festival Alerta al Poble Espanyol de BCN amb cinc bandes de l'escena catalana de l'ska-punk (Les Testarudes, Rotten XIII, Crim, Dr. Calypso, i Inadaptats), de cara a omplir la caixa de resistència per fer front a les costes judicials de la repressió de l'estat espanyol contra activistes independentistes. Sis hores de festival que es van tancar a la 1:00 de la matinada amb tot el públic cantant els Segadors amb el darrer grup, Inadaptats, dalt de l'escenari, amb canalla (fills/es) inclosa.
Vaig anar amb un parell d'amics, el Jordi i el Nil, i vam arribar per als dos plats forts de la jornada, els Calypso i els Inadaptats, suficient per gaudir i no arribar trinxat a casa. Ambdues bandes no van decebre i van satisfer el nombrós (unes 3.500 persones?) públic que els havia anat a veure. Malgrat aquestes dues veteranes bandes tenen estils força diferents, molt del públic congregat, com jo mateix, hem estat fidels seguidors des dels inicis d'ambdues.
Doncs resulta que avui, després de sis anys i mig del primer cop, he tornat a pujar a la Torre del Palau, l'edifici més antic de la ciutat de Terrassa (prop de 900 anys). Ha estat amb motiu de la visita guiada que ens ha fet una guia de l'ajuntament a un grupet d'alumnes nouvinguts de la meva escola, d'un parell d'hores de durada, i que hem iniciat a la Torre del Palau, hem seguit per l'Ajuntament i el Mercat de la Independència, i hem acabat a la casa museu Alegre de Sagrera.
Doncs resulta que he pujat a la torre convençut que era el primer cop que ho feia. I no fa ni set anys que vaig fer-ho amb un grup d'alumnes d'una altra escola on treballava. Podeu comprovar-ho en aquesta entrada. Sort del bloc que em fa de memòria externa...
 |
| Panoràmica cap al nord de la ciutat, amb La Mola al fons. |
Un tema molt divertit, canyero, i amb crítica social de la banda terrassenca punk-rock Família Fracàs (2020) publicat a les xarxes l'any passat. Malgrat només porten quatre anys en actiu, ja han publicat tres àlbums d'estudi. Els vaig veure fa poquet a la Fira de la cervesa artesana de Viladecavalls, i el seu directe és potent i de bona factura.
