Ponts?
Pont de Suert?
Pont de Vilomara?
Pont de la Puríssima?
No, pont de Cavenagh a Singapur.
M'agraden els ponts. Com més llargs millor.
Ponts?
Pont de Suert?
Pont de Vilomara?
Pont de la Puríssima?
No, pont de Cavenagh a Singapur.
M'agraden els ponts. Com més llargs millor.
L'any 1977 els nord-americans Kansas publicaven l'àlbum "Point of Know return" on incloïen aquesta mítica cançó d'estil folk-rock. La banda va tenir força popularitat als 70's tot i que han continuat fins a dia d'avui amb diferents formacions.
𝑃𝑜𝑟𝑡𝑜 𝑙'𝑒𝑠𝑐𝑢𝑡 𝑎𝑙 𝑝𝑖𝑡,
𝑒𝑚 𝑝𝑟𝑜𝑡𝑒𝑔𝑒𝑖𝑥 𝑒𝑙 𝑐𝑜𝑟,
𝑝𝑜𝑟𝑡𝑜 𝑙'𝑒𝑠𝑐𝑢𝑡 𝑎𝑙 𝑝𝑖𝑡,
𝑒𝑙 𝑚𝑒𝑢 𝑡𝑟𝑒𝑠𝑜𝑟.
(El passat divendres dia 29 de novembre, el Barça va celebrar 125 anys de la fundació del club).
Visca el Barça i visca Catalunya!! Pit i collons! Puta Real Madrid!!
He passat un magnífic cap de setmana al Salt, a la localitat bagenca de Mura, al bell mig del parc de Sant Llorenç del Munt, celebrant l'aniversari d'una bona amiga, la Sònia, amb un bon grapat d'amics comuns i d'ella. Molt moments divertits, moltes converses, moltes cerveses i algun gintònic, molta brasa i molta música. En definitiva, molts bons moments en bona companyia. Gràcies Sònia!
Una de les coses que més he gaudit de l'estada de tres dies a Cardiff han estat els esmorzars. En la cultura britànica l'esmorzar és un dels àpats més importants del dia i hi ha uns plats combinats molt tradicionals que acostumen a portar béicon, salsitxes, ou, xampinyons i mongetes, a banda del pa torrat i el cafè. Vaig poder provar dos de diferents. El primer, més popular, al mercat centra de Cardiff (foto 2). El segon dins d'un cafè molt bonic en unes galeries plenes de botigues amb aparadors centenaris (foto 1).
Tenir sang andalusa a les venes, i el vincle familiar amb la seva cultura, a banda de les nombroses visites al llarg de la meva vida a aquella terra, m'ha dut a apreciar i gaudir nombroses bandes i artistes d'origen andalús. Un dels que més m'agraden i més escolto darrerament d'allà són els Bordón 4, molt populars a la dècada dels 80's quan la rumba canalla es va popularitzar molt amb bandes com Los Chunguitos, Los Chichos, Los Càlis, etc.
Actualment del grup original només queda el guitarrista, que fa alguns bolos acompanyat del seu fill. Els vaig veure fa uns anyets a Terrassa. M'hagués encantat veure la versió original.
![]() |
| Un moment molt especial, el moment dels himnes nacionals. |
Inoblidable experiència la viscuda ahir al vespre a l'estadi Principality de Cardiff (Gales) amb motiu de l'amistós de les Autumn Series entre els locals i els Springboks sud-africans.
Sí bé el partit no va tenir gaire història, ja que els visitants van apallissar els locals per 30 punts de diferència (12-45), l'ambient abans, durant i després del partit, ja sigui a l'estadi o als carrers del centre de Cardiff (el Principality és just al centre de la ciutat), va ser d'autèntica festa, amb un munt de seguidors sud-africans arribats d'arreu i locals molt simpàtics, omplint els bars des de ben d'hora i fins la matinada.
A mi uns locals em van convidar a un parell de birres. Una a la prèvia i una altra al post-partit, on vaig tenir ocasió de xerrar a bastament i conèixer una mica millor els galesos.
La Guinness ja la coneixia i continuo igual d'enamorat d'ella com al principi. ;-)