El maltracte diari als catalans.

 

De petit recordo que jugàvem a canviar el significat de les sigles de diferents empreses. Una de les que encara recordo i que manté ben viu el significat que li donàvem és RENFE: "Rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados". 

Des de fa molts anys milers (milions) de catalans (treballadors, estudiants, i usuaris de tota mena) pateixen els retards, les avaries, els sabotatges, la manca d'informació, les deficients infraestructures i combois, etc., d'aquesta empresa estatal. Les escenes de caos amb centenars de persones esperant un tren, o aturats dalt d'un tren, o dalt d'un tren incendiat, es repeteixen cada dos per tres sense que l'estat espanyol ho solucioni. Evidentment, la solució passa per una inversió milionària, però sembla ser que l'estat prefereix invertir en altres infraestructures fora de Catalunya, i condemna els catalans a viure amb l'angoixa del transport públic eternament.

Acabarà algun dia aquest maltracte? Em sembla que mentre Catalunya sigui una colònia espanyola ho tenim magre.

El temassu del dimecres. Dyango - "La mare".

 

Avui en Josep Gómez Romero "Dyango" fa 85 anys. El barceloní és un dels cantants catalans més populars i reconeguts de la història, amb desenes de premis internacionals, discos d'or i platí, i reconeixements de tota mena. Va començar cantant als 9 anys en festes majors, i després de passar pel conservatori va forjar la seva carrera com a cantant solista de música intimista i romàntica fins i tot.

El juny del 2013 Dyango va anunciar la seva participació al Concert per la Llibertat, cosa que va indignar molts espanyols que no els va agradar que Dyango fos català i independentista. Un dels nostres!

De Carnaval a Solsona.

Del dissabte al dilluns em vaig instal·lar amb la furgoneta a Solsona per viure el carnaval d'aquesta ciutat al cor de Catalunya. Un dels carnavals més populars i singulars del nostre país que es viu intensament entre tots els solsonins que es vesteixen aquests dies amb les bates de les seves comparses, i que omplen tots els actes de la setmana de carnaval. Destaquen les figures dels gegants bojos que ballen fent girs i piquen amb els seus llargs braços els despistats que no s'ajupen o que s'apropen massa, i el ruc que pengen a prop de l'ajuntament i que pixa.

Malauradament, el dissabte van haver-se de suspendre la gran majoria dels actes previstos, així que hauré de tornar un altre any per veure i viure els actes del divendres i dissabte. Diumenge vaig poder viure, força comprimit val a dir, l'entrada a la Plaça Major i dels balls de les diferents figures de la festa, així com l'inacabable sermó.

Una festa molt potent i molt nostrada que us recomano cent per cent. Fins i tot hi vaig trobar al fotoperiodista Jordi Borràs, amb qui també vaig coincidir fa un parell d'anys a la festa de l'ós de Prats de Molló. I segur que devia fer tantes o més fotos que jo! Quin espectacle! 

Es jubila el Cristobal Castro, fotoperiodista referent de Terrassa.

 

Foto: El Món Terrassa.

M'assabento a través del diari digital "El Món Terrassa" que el fotoperiodista local d'origen cordovès Cristóbal Castro es jubila després de prop de 50 anys de trajectòria, la majoria d'aquests en mitjans terrassencs.

El Cristóbal deu ser una de les persones que més fotografies amb la meva cara deu tenir després de mi, la meva mare, i algun amic. El recordo des de ben petit a l'escola Agustí Bartra quan començàvem el curs, o quan es celebrava alguna festa destacada. Seguint les diades castelleres, a les manifestacions, per Festa Major a tot arreu...

Tanmateix, el Cristóbal serà sempre recordat gràcies al Capgròs que li van dedicar l'any 1985. Un dels primers dels "Capgròs de l'any". 

Una setmana de carnaval molt intensa a l'escola.

 

Avui amb la rua de carnaval per carrers del barri de l'escola propers hem tancat una intensa setmana de carnaval, que alhora ha estat la setmana cultural, amb tallers (cosmètica, ioga, alimentació, relaxació i massatges), elaboració de disfresses, concursos d'entrepans gegants, de truites, assajos, entregues de premis, etc., etc.

Un any més a mi m'ha tocat encarregar-me de portar el Carnestoltes cada cop que apareixia, rua inclosa. La majoria dels alumnes ja saben que sempre el porto jo, i em criden pel nom en quan apareix el Carnestoltes. Jo mai els parlo i un cop acabada la feian i em pregunten, els dic que no he vist res, que jo era al lavabo.

Aquest vespre toca descansar perquè la setmana ha estat exigent i es nota físicament, però demà espero estar recuperat per anar a gaudir d'un Carnaval amb solera. Ja us explicaré.

Ha mort el gran mestre internacional dels escacs Boris Spassky.

 

Avui hem conegut la mort, als 88 anys, de l'exjugador d'escacs rus Boris Spassky, campió del món del 69 al 71, va perdre la corona en una èpica final l'any 1972 a Reykjavik (Islàndia), que es va conèixer com la "partida del segle", contra el nord-americà Bobby Fischer.

Spassky també va ser un nen prodigi del món dels escacs, arribant a la categoria de "mestre" als 15 anys, i als 16 la de "mestre internacional", i amb tant sols 18 anys assolia el títol de "gran mestre internacional".

A partir del 1974 un jove jugador rus, Anatoly Karpov, va superar-lo al campionat del món, i li va agafar el relleu com a millor jugador rus i campió del món.

El temassu del dimecres. Strombers - "Rei Carnestoltes".

 

Un dels temes clàssics en català d'aquesta setmana de disbauxa carnavalesca és aquest "Rei Carnestoltes" dels bagencs Strombers. Un tema que a ben segur que va sonar en diverses edicions del popular carnaval de Solsona i en altres festes carnavalesques. 

Ara els Strombers tornen a tocar després d'una aturada de prop d'un any i mig per la mort del seu cantant des de la fundació (1998), el Ferran. Ho van fer el 25 de gener a la sala Stroika de Manresa, amb l'aforament complet, i per aquest motiu van repetir a la mateixa sala el 14 d'aquest mes.

Corre i viu la vida com havies somiat,
doncs el Carnestoltes ja ha arribat.
Corre i viu la vida abans no sigui massa tard,
doncs el Carnestoltes ja ha arribat.