El Barça de bàsquet al play-off de l'Eurolliga per la via directa.

 

Ahir vaig poder tornar al Palau Blaugrana per viure la darrera jornada de la fase regular de l'Eurolliga de bàsquet, on el Barça s'enfrontava al Virtus de Bolonya i depenia d'ell mateix per poder accedir als play-off sense haver de jugar una fase prèvia. I amb l'ajustada victòria final (91-87) es va assegurar el cinquè lloc enviant el R. Madrid a la setena posició i obligant-lo a jugar aquest play-in o fase prèvia als play-offs. 

El partit d'ahir va ser una muntanya russa d'emocions, ja que el Barça va anar guanyant còmodament pràcticament tot el partit, però al darrer quart els italians es van posar al davant del marcador tenint fins a 5 punts d'avantatge, i van entrar els nervis i les pors al palau. Afortunadament, l'equip va saber sobreposar-se i va acabar remuntant i guanyant el partit per quatre punts de diferència entre l'eufòria col·lectiva.

Ara ens espera el Mònaco als 1/4s de final, al millor de cinc partits, i amb el factor pista favorable als francesos. Tanmateix, em penso que hem estat de sort en l'encreuament i que el Mònaco és el rival menys difícil que ens podia tocar. 

De visita al Cosmocaixa.

 

No sé quants anys feia que no visitava el Cosmocaixa (no tinc cap entrada al bloc sobre el lloc). El més probable, per no dir segur, devia ser amb alguna altra escola tot i que no recordo quina ni què hi vam fer. Avui he acompanyat els alumnes de la comunitat de mitjans (1r, 2n i 3r) que han fet una visita ràpida de diferents espais (la capibara de l'espai selvàtic ha estat la gran atracció per a la canalla) i en acabat han fet cada grup una activitat dirigida pels joves monitors.

M'ha sorprès la gran quantitat d'estudiants, de diferents procedències, que hi havia al museu, a banda de grupets de turistes, sobretot famílies amb nens.

 

El temassu del dimecres. Powafunk - "So Cool".

 

Aquest passat dissabte vaig descobrir aquesta banda barcelonina de música funk amb un directe súper canyero i molt ballable. Malauradament, la cantant titular no va poder ser-hi però la veritat és que la substituta tenia una gran veu igualment.

Pel que em va comentar algú que coneixia una mica la trajectòria dels integrants de la banda, alguns d'ells són músics reputats que han acompanyat a grans artistes. I el cantant és el que canta amb la banda del programa Col·lapse. 

7è "Ritme and Soul".

 

Anit es va celebrar la setena edició del festival de músiques negres "Ritme and Soul", a la Jazz Cava de Terrassa, organitzat per l'associació Soul Vespa, que de fet, va començar a organitzar aquest festival cinc anys abans sota el nom de "Diego's Festival", una iniciativa que va sorgir per tal de localitzar un conegut personatge skatalític terrassenc misteriosament desaparegut del mapa. Finalment a la cinquena edició del Diego's Festival el Dídac va aparèixer (vivia a Algèria) i amb l'objectiu acomplert, van decidir canviar-li el nom al festival, però no la idea ni el format.

Ahir van tornar a tocar tres bandes d'estils diferents: L'Avantgarde (una banda punk de Perpinyà), Powafunk (funk des de BCN), i els mataronins The Cabrians (ska), uns clàssics de l'escena amb més de vint anys de trajectòria. Els primers me'ls vaig perdre perquè volia veure el partit del Barça contra el Betis (el Barça és sagrat i més enguany que sembla que guanyarem títols), però amb els segons i els darrers vaig tenir més que suficient per acabar ben cansat, suat i content.

Llarga vida al Ritme and Soul!! 

The Cabrians.

Powafunk.

Es trenca la ratxa de 7 anys sense perdre al Palau en lliga.

 

Ahir el Barça de handbol jugava al Palau Blaugrana el partit de la 23a jornada de la lliga contra el Granollers, i es podia haver proclamat matemàticament campió de lliga si hagués guanyat el partit. I era el que tothom esperava ja que el Barça portava set anys (des del 13 d'abril del 2018 i també contra el Granollers) sense perdre a casa en lliga. Però ahir el Granollers va donar la sorpresa guanyant en un partit molt ajustat per 30-31, amb un darrer gol de penal del veterà Antonio García, una aturada del porter visitant en els darrers segons, i una gran defensa en la darrera acció deixant el crac blaugrana Dika Mem sense opció de llençament.

Molt probablement el Barça es proclamarà campió la propera jornada en el partit que ha d'enfrontar a la pista del Benidorm, però ahir el Granollers va celebrar la victòria al Palau com si d'un títol es tractés. I jo, que sóc molt culer, ahir em va saber menys greu la derrota dels meus. Per una banda perquè aquest Barça és practicament imbatible en les competicions estatals, i això li resta emoció a la competició, i per altra, perquè sempre m'han caigut bé els equips catalans que treballen des de la base des de fa molt anys a l'ombra del Barça. I el Granollers continua mantenint viva la flama de l'handbol, un esport que ha perdut afició degut a la gran ombra del futbol.

Bravo per ells!

El temassu del dimecres. La Fricativa Sonora - "Muixeranga dub".

 

Dissabte passat vaig descobrir aquesta banda de Paiporta, a la comarca de l'Horta Sud, que van venir a Ullastrell amb motiu de la 6a Fira de la Cervesa Artesana, o Birrastrell. Una banda amb 9 músics que interpreten clàssics de l'ska instrumental.

Al País Valencià fas una puntada de peu i t'apareixen tres o quatre bandes de gran qualitat. Les agrupacions musicals dels pobles són el germen de moltes bandes i artistes que troben a Catalunya una bona rebuda i sales i pobles on tocar.

Visitant els Carboners.

 

Aquest matí he acompanyat els alumnes de 3r a fer un tastet del rugbi, a Les Fonts, al camp dels Carboners, l'equip de rugbi de la ciutat. Els monitors(es) d'aquest club els han preparat quatre estacions per practicar diverses habilitats del joc: el placatge, la passada, el xut a pals, i algun joc cooperatiu de passar la pilota i robar-la. El cert és que els alumnes han gaudit molt i la jornada ha acompanyat amb un sol de justícia. Tant de bo algun alumne s'acabi animant i s'apunti a aquest noble esport en auge a casa nostra.