Les Filomena són una banda de recent creació amb uns padrins de prestigi com ara l'Arnau Tordera (Obeses), o els Pony Pisador, i elaboren cançons d'arrel tradicional per a un públic familiar amb instruments com la gralla, l'acordió diatònic, el violí o el flabiol. En aquest tema compten amb l'aparició estel·lar de l'Arnau Tordera fent un gran paper com a comensal, crític gastronòmic, d'un gran tiberi de cuina catalana.
Ahir els espanyols celebraven el dia del genocidi, i el botifler que fa de delegat del govern espanyol a Catalunya, Salvador Illa, va córrer per llepar l'escrot als amos de la colònia i al rei espanyol en particular. Feia molts anys que cap president de la Generalitat anava a aquesta celebració feixista i casposa, però el titella que ens governa va trencar aquesta tradició per mostrar novament la seva espanyolitat i la seva implicació amb l'ocupació espanyola de Catalunya. I mentre ell celebrava el genocidi i la demofòbia, el sud del país s'inundava per un nou temporal. Però per a ell el primer és el primer. Fora colons, i puta Espanya!
Aquest cap de setmana llarg (divendres era dia festiu a les escoles i instituts de Terrassa) vaig anar a veure els amics de Guissona que celebraven la seva XIXa Diada, i vaig aprofitar el divendres per quedar amb el Traga per anar a caçar uns quants bolets (camagrocs bàsicament) per la zona de Solsona, i dinar plegats. Pel vespre vam anar a l'assaig i ens vam quedar fins gairebé les 5:00 xerrant i bevent en bona companyia. Dissabte al migdia feien el tradicional concurs de tapes, i l'actuació castellera a les 17:30, amb les colles convidades de Santpedor, Malfargats del Pallars, i Castellers de la Sagrada Família. Per la nit va haver-hi sopar i festa, tot i que jo vaig marxar després del concert dels lleidatans "Pasqual i els desnatats" perquè avui m'havia d'aixecar a una hora prudent per un dinar familiar a Terrassa.
El raper català Víctor Ballesteros (Montgat, 1998) acaba de treure el seu primer àlbum sota el nom de "Faves tendres" amb 12 temes d'un estil molt propi conegut com a "macarrisme català". Un raper sorgit del barri i allunyat dels gustos de la indústria que promociona grups de música urbana políticament correcte i amb estètica de transgressors però d'Instagram. Aquesta tema és un rap amb bases de sardana.
Fa anys que penso que si no m'hagués dedicat a l'ofici de fer de mestre, potser m'hauria agradat ser massatgista, però tampoc m'hauria desagradat guanyar-me la vida fent fotos. Una de les meves passions i/o pulsions.
Aquest cap de setmana he tornat a pujar fins al Berguedà, al refugi del Catllaràs, on es troba també el xalet de Gaudí. Un parell de dies de relax, una passejada per caçar algun bolet (algun rovelló, camagrocs i llenegues blanques), i gaudir dels paisatges en bona companyia. El temps ha acompanyat força, amb caloreta tot el dissabte, i nits no gaire fredes. Tanmateix, quan el sol marxava entràvem al refugi i enceníem el foc a la llar de foc. Al refugi vam coincidir el divendres amb una colla que venia de Reus, i dissabte amb una colla que venia de Navàs.
Acabo de descobrir aquesta cançó en homenatge al referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Fa 8 anys ja d'aquella victòria del poble català, determinat i valent, contra l'estat espanyol i les seves forces de repressió. Mai oblidarem! Mai perdonarem! Fins a la victòria!
