Acomplint objectius.

El passat dissabte es va jugar el primer dels quatre enfrontaments que han de disputar Barça i Madrid en poc més de vint dies. El resultat d'aquest enfrontament (1-1) va semblar satisfer als dos equips vista la reacció tant dels uns com dels altres després del partit. Els nostres perquè es manté la distància de punts a la lliga a manca de solament sis jornades i tenim el títol a tocar, i els altres perquè van sortir vius de l'enfrontament tot i haver jugat quaranta minuts amb un jugador menys, i havent hagut de remuntar un marcador desfavorable.

Aquest escenari ens ve de perles als culers de cara a la final de la copa del rei que es disputa aquest dimecres. Un Madrid embravit i confiat en les seves possibilitats és el millor que ens podia passar. D'haver guanyat al Bernabéu amb facilitat, la situació seria la contrària: la d'un Barça crescut i un Madrid tocat... i aquest és el pitjor escenari que podria desitjar el culer, ja que un Madrid ferit i teòricament inferior pot arribar a ser molt perillós.

Ens interessa trobar-nos amb un Madrid crescut, convençut de les seves possibilitats i capacitats. D'aquesta manera els jugadors blaugranes sortiran al camp del tot endollats i sense excessives confiances. Sabent que al davant tenen un rival molt perillós, i que tot i no jugar a res en concret, et pot fer mal de moltes maneres. El Madrid té grans individualitats que poden decidir un partit en una jugada. Sense anar més lluny, només cal analitzar el clàssic de l'altre dia al Bernabéu, i pensar que si el Madrid marca en alguna de les ocasions que va generar, es podria haver endut el partit, tot i que el Barça el va dominar la major part del temps i també va generar bones ocasions de gol.

El guió del partit del proper dimecres sembla clar, i no variarà gaire del que vam poder veure aquest dissabte passat. El Barça dominant el joc, el Madrid defensant-se i a la contra, llençant pilotes llargues perquè les reculli l'Adebayor i faci el que pugui, aprofitant les jugades a pilota parada i el joc aeri, i el Mourinho presionant al col·lectiu arbitral a veure si li fan cas i li piten a favor. Esperem que aquest dimecres l'àrbitre no s'equivoqui tant com el passat dissabte, i si ha de tornar a expulsar a un jugador blanc, ho faci sense dubtar, encara que el Mourinho es queixi sense raó.

Bé, dimecres més i millor, esperem. Cal confiar en aquest Barça i confiar que l'àrbitre no es deixi influir gaire per les queixes del pesat del Mourinho, que ja cansa molt. A veure si ho perden tot i se'l carreguen d'una vegada, perquè les seves formes comencen a ser insuportables.