Per què?

Avui ha estat un d'aquells dies que t'aixeques feliç i content i amb ganes d'anar a la feina. Per a mi, ha estat particularment agradable posar-me la mítica samarreta de color taronja, imitació de la que va lluïr el Barça a la final de la copa d'Europa a Wembley l'any 1992, on vam guanyar per primera vegada aquest títol contra la Sampdoria, i anar a treballar a l'escola del barri de Can Deu de Sabadell on treballo, i saludar al conserge merengue de l'escola.

I es que no passa tots els dies que ens enfrontem al Real Madrid en unes semifinals de la Champions i que els guanyem al seu camp en el partit d'anada. El darrer enfrontament en unes semifinals de la Champions va ser l'any 2002 i aleshores va ser el Madrid qui va guanyar al Barça a domicili pel mateix resultat que es va produir ahir, 0-2. Dues van ser les botifarres que vaig fer davant la tele del Franc quan apareixia en imatge l'entrenador dels blancs, José Mourinho. Era molta la ràbia acumulada i les ganes de donar pel cul a aquest portuguès cregut i fatxenda, i ho vam poder fer per partida doble.

Després vaig disfrutar el post-partit escoltant les declaracions en roda de premsa dels dos entrenadors i d'alguns jugadors. Per la banda madridista, la consgina semblava clara: la culpa de la derrota va ser de l'arbitre, i hi ha una conxorxa blaugrano-federativo-uefística perquè el Barça avanci en el seu camí cap a la victòria final sense impediments. Pel que fa a les paraules de l'entrenador blaugrana, Pep Guardiola, van estar més en la línia de moderació de tota la temporada que no pas com  les de la darrera roda de premsa prèvia al partit contra el Madrid, on va "rajar" de valent contra la xuleria de Mourinho i les queixes constants que se senten des de Madrid per part de la "Central Lechera", és a dir, els periodistes afins al règim (o al president Florentino Pérez).

Em va semblar pàtetica la posició victimista de Mourinho a la roda de premsa, carregant contra l'arbitratge, la Uefa, els triomfs blaugranes del passat, etc., etc. Primer pel fet de no saber perdre, segon, per menystenir (vergonyoses va dir) les victòries del Barça en el passat, i tercer, per no admetre els seus errors propis i no reconèixer la seva actitud poruga en l'enfrontament d'ahir. No sap el senyor Mourinho quin tipus de jugador posa al camp? Que es pot esperar d'un equip amb Pepe, Arbeloa, Xabi Alonso, Sergio Ramos o Marcelo? Doncs que donin patades i trepitjades a tort i a dret, fins que algun d'ells sigui expulsat, tal i com va succeir.

Espero i desitjo que la Uefa actuï amb fermesa contra Mourinho, i sigui sancionat per les seves declaracions acusadores a la roda de premsa d'ahir. I si a Madrid tenen alguna prova evident que el Barça té tracte de favor per algun motiu secret, que ho denunciïn i ho demostrin. I si no, que callin i reclamin al seu entrenador moderació a la sala de premsa i millors arguments futbolístics al camp.