"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 23 de maig del 2011

Trista jornada electoral.

 
Escric aquestes ratlles encara en estat de xoc, després de seguir  en directe per la televisió l'escrutini dels vots de les eleccions municipals de Catalunya. Dels resultats a nivell estatal no em vull fer mala sang, ja que trobo lògic l'avanç del PP i el retrocés socialista, degut a la situació de crisi. Tampoc m'importa gaire qui governi al país veí, tot i que quan governa el PP, creix l'independentisme a casa nostra.

Els resultats finals a Catalunya em porten a una sèrie de conclusions bastant dramàtiques:

- Avui a Catalunya han votat poc més de la meitat dels ciutadans amb dret a fer-ho (a l'altre meitat li importa una merda aquest país i la seva ciutat o poble, o estan tan indignats que prefereixen no votar i deixar que decideixi l'altre meitat dels catalans que sí que voten...).

- Avui Catalunya és un país més de dretes (pugen CIU i el PP).

- Avui Catalunya és un país més espanyolista, o s'aclareix el percentatge de catalans que se senten més espanyols que catalans (puja el PP).

- Avui Catalunya és més xenòfoba (puja PxC).

- Avui Catalunya és menys plural (creix la diferència entre els "grans" partits i els "minoritaris").

Els aspectes "positius" d'aquestes eleccions:
- Avui Catalunya ha castigat als "botiflers" socialistes.

- Avui Catalunya ha castigat als independentistes que han pactat amb "botiflers" (esperem que aprendran la lliçó).

- Avui sabem que hi ha un bon grapat d'antics votants socialistes que són espanyolistes i que es troben ben comodes votant al Partit Popular o d'altres agrupacions més radicals.

- Avui sabem amb major rotunditat, que la divisió de l'independentisme és un llast per la causa.

- Continuen creixent les CUP (l'esquerra independentista més semblant a un partit d'esquerres i independentista)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada