Un pas endavant.

Ahir, tot i l'amenaça de pluja, i els ruixats de darrera hora, els Minyons vam poder actuar en el marc de la Fira Modernista. Va ser una actuació àgil i concorreguda, i ens va servir per donar un passet més en la cursa contrarellotge per la Festa Major, on voldríem superar els registres de l'any passat (4d9f, 2d9fm, 3d9f c., pd6) i, perquè no (em pregunto jo), plantejar-nos el monstre dels monstres, el 3d10fm. Ahir vam arrencar amb un paradet 4d8, i a segona ronda vam encarar l'estrena de la temporada, el 2d8f, que vaig fer de contrafort a terra i que només vaig patir un momentet a la baixada de l'acotxadora, tot i que no sé si allà dalt va anar molt mogut o no. De tercer castell vam fer un 3d8 com "unes cuixes" i vam acabar amb la cirereta del pilar de 6, el millor de la temporada, tot i que encara ha de millorar...

Després de tota la polèmica suscitada els darrers dies per l'actuació castellera a la Fira, ja vaig dir que em semblava més una rabieta de l'altra colla de la ciutat que no pas un conflicte a dues bandes. La tonteria aquesta que a la Fira els grups participants haurien d'actuar vestits d'època i a la manera antiga, només la devien complir ells, ja que ahir vaig comprovar com la resta de grups participants no havien variat el seu vestuari ni els seus balls per l'ocasió. Ni els del drac, ni els bastoners, ni els geganters... potser vam ser els Minyons, amb la carrossa plena de canalla disfressada d'època al llarg de la cercavila, i amb els mocadors de la Fira i algunes faixes de colors durant l'actuació, els més modernistes de tots!

Per altra banda, ahir, després de l'actuació vam celebrar al local de la colla el 50è aniversari d'un bon amic, i gran persona, tot i que no crec que superi el metre seixanta, l'Enric Cardús. Un gran minyó que porta prop de trenta anys a la colla, si no més, i que encara avui continua parant la gran majoria dels castells de la colla a baixos. Ja siguin de set, de vuit, de nou, o de deu pisos. Un puntal per la colla, amb tots els ets i uts. I d'aquells minyons anònims, que no apareixen a les fotos, ni són entrevistats a les ràdios o la tele. Si no fos perquè a més de ser un casteller aplicat, també ha estat tresorer i President de la colla, hi hauria molts que ni el coneixerien, tot i les seves fites castelleres. Un autèntic crack dins del món dels castells, molt per sobre de molts altres que es creuen que ho són (cracks) pel sol fet de sortir a la foto.

Suposo que l'Enric devia estar ben cofoi de trobar-se a tanta gent que el volgués felicitar ahir a la festa. Família, amics, i un bon grapat de minyons. Gent de tota les edats, ja que l'Enric és una persona que es relaciona amb tothom sense problemes. Portin corbata o cresta. I després del pilar de 4 que va parar a segons amb el seu fill Tomàs al terç, crec que els de la tècnica haurien de començar a valorar la possibilitat de començar a pujar de pis a l'Enric...

Milà, maig del 2004