Veient aquest vídeo de la manifestació dels Indignados del passat diumenge a Barcelona, m'alegro de no haver-hi assistit. Com bé diuen els Indignados "Que no, que no, que no me representan". Si us mireu el vídeo, potser no us quedarà del tot clar si la mani es feia a Barcelona, a Madrid o a Albacete. Si no fos pels característics edificis de la ciutat Comtal, i per alguna pancarta en català que es va deixar veure, hom pensaria que la mani havia començat més enllà de la Franja.
Un altre detall a destacar és la presència de banderes de la república espanyola. Vaja, com deia aquell: el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d'esquerres. Collons, no se n'adonen que Catalunya ja hauria sortit de la crisi si no fóssim una colònia espanyola! Marxem d'Espanya d'una puta vegada i després ja tallarem el coll de qui calgui. Comencem pel més senzill, i ja ens plantejarem canviar el món més endavant.
He escoltat alguns dels càntics i consignes que es van poder sentir al llarg de la manifestació, i crec que es podria cercar una versió més nostrada i real als problemes dels catalans. Per exemple:
- Manos arriba, esto es un atraco! - Mans enlaire, això és un espoli!
- Le llaman Democracia y no lo es! - Li diuen democràcia però encara calen assemblees d'Indignados per acordar si el poble de Catalunya té dret a decidir lliurement el seu futur!
- Que no, que no, que no nos representan! - Que no, que no, que cap espanyol ens representa!
- El pueblo unido, jamas será vencido! - El poble unit mai no serà oprimit!
- No hay pan, pa tanto chorizo! - No hi ha pa, si se l'emporten tot cap allà (Madrid)!
- Segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar... - Segur que tomba, tomba, tomba, i guanya el Partit Popular (amb els botiflers de CIU?)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada