Ahir un jurat popular va absoldre un home que havia assassinat a un altre home que, presumptament, volia entrar a robar a la mansió de la seva família. "Els fets jutjats van succeir el 9 de desembre de 2006 quan Lluís Corominas va anar a la finca dels seus sogres al ser avisat d'uns intrusos. Un cop allà va veure un cotxe aparcat on hi havia dos presumptes lladres i va acabar disparant dos trets contra el vehicle. Una de les bales va acabar causant la mort al conductor."
Crec que aquesta sentència crea un perillós precedent de cara al futur. No estic a favor dels lladres que roben, però tampoc puc estar d'acord amb les victimes que es prenen la justícia per la seva mà i són capaces d'agafar una pistola i disparar contra presumptes delinqüents. Crec que aquest cas pot obrir la veda, i a partir d'ara tothom es pot sentir amb el dret de defensar les seves propietats i la seva integritat per la via directa. Comprar una pistola i disparar contra aquell qui s'apropi a casa teva amb intencions sospitoses no serà delicte a partir d'ara?
Això és justícia? Això sembla més aviat la llei de la selva on cadascú s'espabila per defensar el que és seu com pugui. Si tens la sort de disposar d'una pistola o una escopeta, et sentiràs més segur que no pas si només pots aconseguir un bat de beisbol o uns ganivets. Segurament a partir d'ara s'incrementarà la venda d'armes per protegir-se/defensar-se dels delinqüents. Si demà t'atraquen pel carrer i casualment portes la pistola al damunt i mates a l'agressor, com haurà estat en defensa pròpia, el jurat popular ho entendrà i t'absoldrà, no?
Un altre aspecte que no m'acaba de convencer d'això dels jurats populars és la composició dels mateixos. Quins criteris es segueixen a l'hora d'elegir les persones que han de jutjar la culpabilitat o inocència d'un/s tercer/s? Pot un racista, un xenòfob, un homòfob, un ultra-religiós, anar a parar a un jurat popular? Quina proporció d'homes i de dones és justa i necessària? I de joves i vells? I de rics i pobres? De catalans o espanyols? De graduats i/o llicenciats? De ni-nis o pencaires? La nostra condició social, cultural, econòmica, etc., ens determina en certa manera els valors, la ideologia, les creences... no condiciona això la decisió que pot prendre una persona sense coneixements legals?
Sent una mica malpensat, qui ens diu que la victima (de família rica) no ha pogut comprar el vot favorable d'alguns membres del jurat? No crec que sigui gaire difícil arribar fins als membres del jurat i oferir importants sumes de diners sense que ningú se n'assebenti. No cal fer-ho amb tots. Només els vots necessaris. Si vaig sobrat de bitllets, pago i llestos. Si no tinc calers, la cosa es complica. No crec que sigui tan difícil fer arribar una oferta als membres del jurat. Si a més, coincideix el judici amb temps de crisi, la cosa encara resulta més fàcil. Ostres, ni que sigui per 50.000 euros, voleu dir que un membre del jurat a l'atur i amb moltes càrregues econòmiques no acceptaria? Total, si el mort era un lladre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada