Resultats de les proves de nivell a 6è de Primària.

Aquests dies s'estan fent públics a través de diversos mitjans de comunicació els resultats de les proves de nivell dels alumnes de sisè de primària de les escoles catalanes. El resultat global de les proves (de català, castellà, anglès i matemàtiques) ha estat un xic millor que el curs anterior, tot i que no arriba al llindar màxim de "fracàs escolar" que marca el Consell Europeu en un 15%, ja que es situa al voltant del 25%. L'any passat el fracàs escolar es situava al voltant del 30%. Hem millorat, però no massa.

Em pregunto perquè la majoria dels titulars dels mitjans han tingut tan interès a destacar la diferència entre els resultats dels centres públics i privats-concertats. És evident que els dos models escolars no parteixen amb les mateixes condicions i possibilitats. L'escola pública no té els recursos que pot tenir la privada-concertada que rep finançament tant públic com privat. Que potser volen fer la feina bruta a la Conselleria per afavorir el traspàs d'alumnat de la pública a la privada-concertada per estalviar uns calerons en educació? No s'entén llavors, com és possible que molts d'aquests mitjans es limitin a dir el què, però no el perquè. Perquè, per què hi ha aquestes diferències en els resultats d'una i l'altra? A mi se m'acudeixen un munt de respostes possibles...

Quin percentatge dels nouvinguts ha absorbit l'escola pública? I la privada-concertada? Quin és el nivell socio-econòmic dels alumnes d'una i altra? I cultural? Molts alumnes de la pública ni disposen d'una bona biblioteca a casa, ni d'ordinador, ni poden fer grans viatges, anar al cine o al teatre, a esquiar, a la platja, de campaments... Totes aquestes coses també importen en el rendiment escolar dels alumnes. Tanmateix, no vull dir amb això, que un alumne no pugui aprovar i fins i tot treure bones notes si no és de casa bona. Però segur que ho tindrà una mica més complicat.

Un altre aspecte que m'hagués agradat que els mitjans fessin referència, és el nivell de despesa en educació de la Generalitat en contrast amb la resta d'Europa. Aquí també fallen els governants, ja que el nostre 3% del PIB de despesa queda lluny del 6% de la mitjana europea. I agafem-nos fort, que amb les retallades que s'estan portant a terme, la cosa només pot que empitjorar.

 

Però em sembla que la nova Conselleria té la tàctica molt clara. Promoure el traspàs d'alumnat de la pública a la privada-concertada per reduir despeses. Com? Doncs retallant la sisena hora a la pública; enviant missatges a través dels mitjans de la major qualitat de la privada-concertada (com han fet ara amb les proves de nivell); lloant la qualitat i saber fer de la privada-concertada com fa la Consellera Rigau sempre que se li presenta la ocasió; augmentant els ajuts a la privada-concertada; retallant recursos a la pública, etc, etc.

Ah, per cert, que la petita millora en els resultats d'aquest any és fàcil de comprendre. Com s'ha aconseguit la millora? Fàcil. Baixant el nivell de dificultat de les proves. Vaig poder parlar amb alguna companya tutora de sisè i em van comentar que algun control li semblava més senzill que el darrer any. Veieu que fàcil és quedar bé davant de l'opinió pública? Tu baixa el nivell i digués que hem millorat els resultats, i la gent contenta. L'any vinent és possible que, tot i les retallades i la supressió de la sisena hora, els resultats siguin millors que aquest any. Temps al temps.