El passat dimecres vaig anar d'excursió amb els companys mestres de l'escola on treballava a visitar Cardona, a la comarca del Bages, el seu castell Parador, i la montanya i les mines de sal. Està clar que no cal anar molt lluny per veure coses meravelloses i úniques. No sé exactament el nombre de visites que rep la mina de sal de Cardona, ni si hi ha gaires turistes interessats a visitar-la, però la veritat és que pels catalans hauria de ser una visita d'obligat compliment, al nivell de la montanya de Montserrat, el parc d'Aigüestortes, la Costa Brava, o la zona volcànica d'Olot.
Ens van explicar que la montanya de sal de Cardona és una de les tres úniques montanyes de sal del món juntament amb les que hi ha a Colòmbia i Romania. La montanya sobresurt més de mil metres de terra i a saber els kilometres de profunditat salínica que pot arribar a tenir. Les excavacions en aquesta mina es van aturar fa prop de vint anys quan s'havia arribat als 1300 metres de profunditat. La manca d'oxígen i les elevades temperatures feien molt difícil l'extracció de sal, i poc rendible la mina. A dia d'avui es continua extreient sal de les mines de Balsareny i Súria, a profunditats menors.
També ens van explicar que a tota la zona de la Catalunya central fins als Pirineus i la zona nord d'Espanya hi ha molta sal al subsol, ja que fa milions d'anys aquesta àrea havia estat coverta per l'oceà Atlàntic que va anar reculant per evaporació. O sigui, que no cal que patim gaire per les reserves de sal, perquè en tenim a cabassos sota els peus. I s'hi troben diverses sals: potàsica, sòdica, i magnèsica.
Al llarg de la visita per les mines, veus les diferències en el color, la forma, la textura, i fins i tot el sabor, entre els diversos tipus de sals que hi ha formant la roca. Per tot arreu. A les parets, al terra i als sostres. És per això que les galeries i els túnels que les uneixen són un espectacle excepcional de formes i colors, amb un munt d'estalagtites i estalagmites que s'han anat formant amb el pas del temps per la solidificació de les aigües salades que s'escolen per la roca. Un espectacle digne d'admirar! No us el perdeu!
És cert que val la pena la visita a les mines de sal de Cardona. Fa tretze anys que hi vaig anar amb una escola on treballava llavors i en guardo molt bon record; sobretot de la baixada en jeep fins a l'entrada de la cova, que va agradar molt als nens.
ResponEliminaSalutacions d'un company de feina i de ciutat.
Benvingut al blog Jeremias,
ResponEliminaquines coses tenen els nens, s'emocionen amb coses que els grans trobem la mar de normals i corrents, o "tonteries", i no s'interessen pel que realment "volem" que s'interessin... no t'estrany que molts d'aquells nens no es recordin de res de les mines, excepte de la baixada en jeep.