Ahir es va celebrar a l'Auditori de Barcelona l'acte central del 50è aniversari d'Omnium Cultural. Dins dels actes de la celebració, la seva presidenta, la Muriel Casals, va dirigir un discurs sense pèls a la llengua, i amb la clara voluntat d'arrossegar els polítics a defensar les mateixes demandes que fa la societat civil catalana. Es tracta d'aconseguir la independència fiscal (vaja, pacte fiscal, insubmissió fiscal, concert econòmic, com se li vulgui dir...), la independència cultural (no més agressions a la nostra llengua, ni a la nostra cultura), i al dret a decidir el seu futur (referèndum per la Independència) del poble català. Plas, plas. Signo ara mateix el manifest de la Muriel.
No tinc gaire clar si això d'Omnium està molt o poc polititzat. Suposo que ho deu estar com la gran majoria d'entitats que reben subvencions de les diverses administracions, però mentres continuïn apretant a la classe política i treballant pel país de la manera que ho han fet fins ara, continuaran tenint el meu suport. Cal no oblidar que Omnium va ser la principal promotora de la gran manifestació del 10-J de l'any passat, que va treure a centenars de milers de persones al carrer reclamant major autonomia i pel dret a decidir, i que ahir va ser recordada amb el desplegament de la pancarta que va obrir aquella manifestació amb el lema "Nosaltres decidim. Som una nació".
També cal destacar que a banda dels discursos o proclames en clau política que llencen els dirigents d'Omnium de tant en tant, s'hi fa una gran feina per la defensa i el desenvolupament de la nostra cultura i la nostra llengua. Projectes com el voluntariat per la llengua, campanyes per l'oficialitat del català a Europa, defensa de l'escola catalana, difusió de les lletres catalanes, etc., etc. Si fins i tot en Guardiola n'és soci fa molts anys... Per molts anys Omnium Cultural!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada