Ahir vaig poder escoltar per la televisio les declaracions del nou tècnic de la Roma de futbol, Luis Enrique, que en poc més de tres mesos ha estat capaç de fer raonaments i explicacions a la premsa en l'idioma del país que l'acull i li dóna feina, Italia. Quina llàtima que el bo de Luis Enrique no tingués la mateixa sensibilitat envers la llengua pròpia dels catalans tot el temps que va se aquí, com a jugador i com a entrenador. Potser no va veure la necessitat d'aprendre la nostra llengua pel fet de que tots entenem el castellà, però fa bastanta ràbia comprovar la facilitat amb la que ha après a comunicar-se en italia i el passotisme envers la nostra llengua. I després encara hi haurà qui dirà que el Luis Enrique estava molt integrat a Catalunya i que es sentia un català més. Juas juas.
Pel mateix camí d'integració i respecte van altres idols de masses com l'Iniesta, el Messi, els germans Muñoz (Estopa), l'Antonio Orozco, l'atleta Natàlia Rodriguez (aquesta no tan popular, però potser més fatxilla), etc. Porten mitja vida o més a Catalunya, o fins i tot hi han nascut, però encara no són capaços d'expressar-se correctament en la llengua catalana. Potser que s'ho facin mirar... I encara es preocupen per les espanyes per la discriminació del castellà a l'escola!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada