"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 27 d’octubre del 2011

Continua l'espoli.


Acabem de saber, després que el Conseller d'Economia Mas-Colell fes públiques les noves dades de la balança fiscal entre Catalunya i Espanya, que Espanya ens roba uns 16.434 euros a l'any. És a dir, el dèficit fiscal arribà ja al 8'4% del nostre PIB. Res d'impactant tenint en compte que això de l'espoli ho venim patint des de fa ja un munt d'anys, i fins i tot, hi ha qui ho accepta en nom de la "solidaritat".

El Conseller ha fet públiques aquestes dades en aquestes dates amb la intenció de que uns quants catalans més s'indignin amb l'estat espanyol i obrin els ulls de cara a les eleccions del 20-N. Malauradament, vivim en un país de "solidaris" radicals que prefereixen patir retallades, tancaments d'hospitals, saturació a les aules, peatges, etc., abans que deixin als pobres andalusos sense PER, als pobres extremenys sense funcionaris, o als albacetenys sense AVE.

Collons! Ja sap tota aquesta gent les coses que es podrien arribar a fer amb 16.434 euros més a l'any? Saben la d'hospitals, escoles, biblioteques, llars d'avis, etc., que es podrien construir? I la de gent en llistes d'espera que podrien ser operats ja mateix? I la inversió en formació, investigació, educació, que es podria fer? I les carreteres, xarxes ferroviàries, ponts, túnels, que es podrien portar a terme? Per si voleu saber més de l'espoli i de la quantitat de coses que es podrien fer a Catalunya amb el que ens roba Espanya, podeu mirar-vos aquest vídeo.

És una llàstima que el senyor Mas-Colell no hagi esperat uns dies més a presentar aquestes xifres. Jo ho hagués fet el dissabte 19-N al vespre, en un especial televisiu amb uns quants convidats que ens poguessin explicar les seves penúries davant de tots els telespectadors: algun desnonat vivint al carrer; la mare viuda que ha de mantenir a sis fills i no rep cap ajuda de l'estat; el pare que no té feina i porta als seus trigènits als barracots que fan servir com escola; l'àvia amb la cama trencada que fa dos anys que s'espera per poder ser operada; l'empresari que ha tancat el negoci perquè entre peatges, transport i impostos no arribava a fi de mes... Segur que d'aquesta manera un grapat de votants potser s'ho pensaria una mica millor abans de deixar anar la papereta. O potser no, ves a saber!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada