Els mestres també serem autoritat pública. (oé oé oé)

Ahir la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar que tots els docents catalans tindran en el futur rang d'autoritat pública, la qual cosa vol dir que a partir d'ara quan ens insultin, agredeixin o assassinin, la cosa no quedarà en una simple amonestació o tibada d'orelles, sinó que l'agressor s'exposarà, fins i tot, a anar a la presó. La notícia suposa un autèntic alleujament pel cos de docents, ja que sabem que qualsevol dia ve un pare o una mare a fotre'ns una pallissa, i no li sortirà gratuït, ja que haurà de fer front a les conseqüències. Què protegits ens sentirem ara els mestres!!!

No li va servir de gaire a la directora de l'escola Sant Jordi de Maçanet de la Selva el rang d'autoritat pública quan el passat dia 23 de setembre, l'àvia i la mare d'una alumna de sis anys van amenaçar-la i agredir-la juntament amb la tutora de la nena. Ni a la professora del Ceip Centcelles de Constantí el passat 5 d'octubre, ni al mestre d'un centre de primària del Vallès Occidental (que no ha transcendit) fa uns dies, que també van patir les ires d'algun familiar exaltat i amb escasa capacitat de diàleg, i menys respecte.

No sé si a França els mestres són autoritat pública o no, però en tot cas, no li devia servir de gaire a la professora d'un institut de Montpeller que va decidir cremar-se a l'estil bonze al pati de l'institut on treballava, degut als problemes que tenia amb els seus alumnes. Una manera força curiosa de denunciar una situació que, no ens enganyem, també es dona a molts instituts de les nostres contrades. Segurament aquesta dona hagués preferit que en comptes de declarar-la autoritat pública, li haguessin posat un policia a l'aula per controlar (reprimir, castigar, empresonar) al seu alumnat.

Crec que fa temps que hem entrat en una espiral perillosa de mestres incapacitats (desautoritzats) per posar ordre a l'aula (no ens enganyem, malauradament, hi ha llocs on l'ordre sense repressió, crits i amenaces, és impossible), per la por de topar amb algun familiar descerebrat que faci més cas al fill que al mestre i acabi confonent entre víctima i botxí. "A mi hijo sólo le pego yo!"