Aquests dies estem assistint a la fallida econòmica de Grècia, escenificada pel seu president Papandreu convocant un referèndum de cara al mes de desembre perquè els grecs decideixin si volen acceptar el pla de rescat ofert per l'UE i el BCE (a canvi d'un control gairebé total de la seva sobirania econòmica), i continuar pagant l'immens deute acumulat amb les entitats financeres europees, o bé deixar de pagar i sortir de l'euro.
Davant de l'anunci del president Papandreu, s'han encès totes les alarmes a Europa, i ja han aparegut notícies i rumors que amenacen amb la possibilitat d'un cop d'Estat militar a Grècia per "redreçar el desgovern". Si més no, sembla que al executiu de Papandreu, no tothom està a favor de consultar a la població que en pensa. Fins i tot els seus ministre i viceministre de finances han sortit a escena reprovant el seu cap.
Sembla ser doncs que a Europa hi ha massa interessos econòmics en joc com per permetre que algun país se'ls salti. El deute és el deute, i que podria passar si algun dels països endeutats fins les orelles decidís plantar-se i deixar de pagar? Doncs que tots els grans bancs i els estats capdavanters que han prestat diners a cabassos a aquests països, tindrien molt complicat recuperar allò prestat (més els interessos, és clar) com a mínim en un curt-mitjà termini, ja que la recuperació econòmica d'aquests països va per llarg, molt llarg.
Vaja, si això d'Europa només ha de servir perquè els països rics de la UE puguin prestar diners als pobres a canvi de uns bons interessos... Ja és casualitat que els països que estan patint pitjor la crisi econòmica (major atur, més pobresa, menys benestar social, menor creixement) siguin els històricament pobres (Portugal, Grècia, Irlanda, Itàlia, Espanya...), mentre que no es pateix de la mateixa manera als països més rics (França, Alemanya, Finlàndia, Àustria, Holanda...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada