L'activista pels drets socials del barri de Nou Barris de Barcelona, Maruja Ruiz, va anar a l'Ajuntament de la seva ciutat a rebre la medalla d'honor, però per sorpresa dels presents, i del propi alcalde que es va quedar amb un pam de nas i amb la medalla entre les mans, va renunciar a rebre aquesta insígnia per motius ideològics i principis ètics. Podeu llegir aquí la carta que va escriure la pròpia protagonista per explicar els motius del seu acte de renúncia-denúncia.
Llàstima que no hi hagi més personatges públics tan honestos i integres com la Maruja, que siguin capaços de menysprear un premi quan ve de mans d'uns polítics que governen amb polítiques totalment oposades a allò que ella defensa i pel que lluita. Hagués estat força cínic i hipòcrita que aquesta senyora hagués acceptat la medalla de mans de l'alcalde convergent Trias.
Llàstima també que la senyora Maruja no hagi estat capaç després de més de cinquanta anys a Catalunya d'aprendre la nostra llengua i poder fer-ne ús en un acte de caràcter institucional a l'Ajuntament de la seva ciutat, ciutat que l'ha acollit al llarg de tots aquests anys.
L'ultim comentari sobre el fet de que parli en castellà, ja t'ha acabat de tirar la notícia enlaire..... penós. ( no hagi estat capaç) et penses que qui no parla català es perquè no es capaç... o també pot ser perque no li dona la gana?
ResponEliminaDoncs si no parla català perquè no li dóna la gana, si que és realment penós... tu t'imagines que te'n vas a Anglaterra a viure i no aprens a parlar l'anglès en cinquanta anys? Que pensarien de tu els anglesos?
ResponEliminaHome, jo soc de NouBarris i la meva mare es una "nouvinguda" que solen dir. Doncs bé, la meva mare sap parlar el català molt bé, malgrat no haver pogut estudiar (Noubarris es un districte humil i obrer i es la germana gran de 7),pero a l'hora de fer un "discurs" d'aquestes "dimensions" i amb els nervis a flor de pell segur que també si pot escollir ho fara en la seva llengua materna (i la meva)per una questio de seguretat i comoditat.El unic important es el contingut de les seves paraules que traduïdes a qualsevol idioma del mon comuniquin el que un vol expressar amb claredat.
ResponEliminaDoncs jo encara hagués aplaudit més a la bona de la Maruja si hagués fet "l'esforç" de fer servir la llengua del lloc que l'ha acollit. Jo també soc fill de família immigrada, i veig l'exemple d'integració de totes les meves tietes d'origen andalús i em trec el barret. I ho han fet per voluntat pròpia, i per interès personal suposo.
ResponEliminaEstic convençut que qualsevol persona amb una mínima sensibilitat pel català i unes capacitats lingüístiques normaletes, seria capaç de dirigir unes paraules en un discurs (tampoc va fer un discurs d'una hora, no?) després de més de 50 anys vivint a Catalunya. Si fins i tot l'Iniesta ho ha aconseguit, en tan sols 15 anys!!!