"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 5 de març del 2012

Mestres (5). Família i escola.


En el darrer episodi de la sèrie "mestres" de TV3 van tractar el tema de les relacions entre l'escola i les famílies, i dels diversos agents educatius que estan involucrats en la tasca educadora de les criatures. Una de les paraules més repetides al llarg del capítol va ser la de "tribu" per referir-se a tot l'entorn educatiu de la canalla, donant a entendre que educar és una tasca de tota la tribu. Aquesta tribu engloba a la família (pares, mares, avis, tiets, cosins, germans...), als mestres, al personal no docent de l'escola, als mitjans de comunicació (sobretot la tele que és el que més acostumen a seguir les criatures), als veins, l'entrenador d'extraescolars, els monitors dels Casals d'estiu, etc., etc.

Sembla lògic pensar que l'evolució natural de la vida, comporta algunes modificacions i canvis en les formes d'educar dels diferents agents educatius de la tribu. Per exemple, els mestres d'avui en dia no peguen ni maltracten als alumnes com fa uns anys (amb la conseqüent pèrdua d'autoritat). De la mateixa manera, els pares i mares d'avui en dia tampoc maltracten a les criatures com abans, tot i que la violència, física o psicològica, no ha desaparegut del tot de moltes llars familiars. Tanmateix, és evident que les estructures familiars han canviat força respecte a fa uns anys (divorcis, separacions, famílies monoparentals, canvis de pare-mare, nous familiars...), i també han canviat les formes d'educació a la llar, ja que sovint ni el pare ni la mare poden dedicar gaire temps als seus fills degut a la feina, o a les "necessitats" d'oci pròpies, i deleguen aquesta tasca a l'escola o a altres familiars. També ha canviat força l'educació que reben les criatures a través de la tele. Hem passat dels valors de "Heidi" i "Marco" als del "Sálvame", "El diario de Patricia", "Els Simpson" i "Shin Chan" (uns nanos indisciplinats i desobedients força simpàtics).

Al llarg del capítol de Mestres, apareixien un bon grapat de professionals de l'educació que es planyien pel fet que dóna la impressió que moltes famílies no s'interessen prou per l'educació formal (escolar) dels seus fills. Ja sigui per manca d'expectatives, o per expectatives frustrades, sembla com si el que faci o deixi de fer el fill a l'escola no els importi el més mínim. Ni a nivell de rendiment acadèmic com de comportament. Davant d'aquest desinterès parental, poca cosa pot fer l'escola, tot i que posi els màxims esforços possibles.

Un altre dels planys que es repeteixen entre el col·lectiu de mestres és el de sentir-se constantment qüestionats per les famílies (a banda de la mala imatge general que estan transmeten molts mitjans de comunicació i alguns polítics irresponsables). Aquest fet, impensable fa uns anys, s'ha convertit en la cosa més natural del món, i provoca un estat d'inseguretat permanent entre molts mestres, per por d'haver-se d'enfrontar a les crítiques i reclamacions (agressions fins i tot) constants d'alguns familiars molt exigents (amb els mestres sobretot). Una de les conseqüències evidents de l'universalització de l'educació escolar, ha estat el progressiu equilibri de coneixements entre mestres i pares, amb la qual cosa, qualsevol mindundi s'atreveix a qüestionar la feina d'un mestre. Us imagineu fa quaranta anys un pare analfabet que anés a recriminar qualsevol tema al mestre del seu fill?

Avui en dia molts mestres s'ho pensen dues vegades a l'hora d'actuar davant d'una conducta inapropiada o un comportament disruptiu d'un alumne. Ja no es tracta simplement de no tocar a un alumne per no tenir problemes amb la justícia, sinó que has de vigilar la intensitat d'un retret, o el tipus de càstig aplicat, ja que pots tenir problemes grossos si topes amb algun familiar sobreprotector i crèdul en excés amb la seva criatura. Quantes vegades he sentit allò de que "si a mi em castigaven a l'escola, quan arribava a casa el càstig era doble". En canvi, avui en dia si renyes a un nen, el més probable es que a l'endemà tinguis al pare o a la mare a l'escola a recriminar-t'ho, perquè "el meu fill m'ha dit que ell no ha fet res".

Em pregunto si arribarà el dia que es demanarà passar oposicions per fer de pare. Per fer de mestre ja fa molts anys que és necessari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada