He de reconèixer que el passat dimecres, després de veure llençar el darrer penal de la tanda madridista per part de l'impagable Sergio Ramos, vaig fer un bot del sofà, acompanyat d'una ratxa de botifarres continuades en direcció a l'aparell televisiu. Tot això amb un somriure als llavis que encara avui després de tants dies, no ha marxat del tot. Si dimarts vaig anar a dormir bastant fotut per la injusta derrota blaugrana davant del Chelsea, l'endemà no em va costar gens dormir-me. Com pot canviar l'estat d'ànim d'un en vint-i-quatre hores...
L'acció del penal fallat per Ramos el dimecres serà d'aquelles que es recordaran i comentaran tota la vida, i de fet, ja han aparegut desenes de bromes i acudits al respecte. Per exemple: "en què s'assembla un passe de Xavi a un xut de penal de Ramos? Que tots dos van a Cuenca", o "Missatge dels extraterrestres al planeta terra: hem rebut el vostre missatge però no l'entenem. Què voler dir Addidas Football Champions League", o "Ramos va llençar la pilota a fora perquè els gols fora valen el doble", o que Ramos va llençar on li demanava el públic "A Cibeles oe, a Cibeles oe", o que Ramos va dir que "vi a Mou en el suelo y la tiré fuera para que le atendieran", ...
Jajaja, i després diuen que el futbol no és divertit... He rigut més aquesta setmana gràcies al Ramos que en un monòleg de mitja hora de l'Andreu Buenafuente.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada