Injustícies del sistema educatiu.

Fa temps que penso que no s'hauria de condicionar el futur acadèmic i professional del jovent en l'etapa de l'educació obligatòria, amb exigències de nivell de resultats per poder accedir a segons quins estudis o per tenir dret a beques per poder continuar estudiant. De fet, ni tan sols estic d'acord amb el fet que les qualificacions acadèmiques de l'educació obligatòria condicionin tant les possibilitats de formació (i professió) en el futur.

Ara, el Ministre d'Educació, Ignacio Wert, vol tancar l'aixeta de les beques d'estudi a tots aquells estudiants que no superin el sis de mitjana en l'etapa de secundària obligatòria (ESO), i la Consellera Rigau vol limitar l'accés als estudis de Magisteri a aquells alumnes que no arribin com a mínim al sis en les matèries lingüístiques (català, castellà i anglès) als exàmens de selectivitat.

Mai, més enllà del primers cursos de l'EGB, he estat un alumne brillant dels que treuen més excel·lents que notables, sufis o bés. Tot i així, sempre he anat fent aprovant cursos un darrera de l'altre (amb un petit "entrebanc" a primer de BUP), fins arribar a la universitat, i per partida doble. Malauradament i justa, suposo, mai he gaudit de beques d'estudi, però trobo molt injust que ara es vulgui condicionar als estudiants amb més dificultats d'aprenentatge, per raons diverses i múltiples en alguns casos (capacitat intel·lectual que no d'esforç, baix nivell d'espectatives o directament desinterès familiar, condicions ambientals no adequades per l'estudi, nivell socioeconòmic i cultural baix de la família, etc. etc.), amb l'amenaça de barrar el camí cap a nous horitzons de formació.

Si la proposta de la Consellera s'hagués aplicat deu anys enrere, és possible que jo no hagués pogut accedir als estudis de magisteri, ni actualment treballaria de mestre, ja que la meva relació amb la llengua catalana era, en aquells temps, podríem dir que difícil. Tanmateix, a dia d'avui estic molt orgullós d'haver superat el nivell "D" de català, i cada dia m'esforço per dominar-lo una mica més. Conec antics companys d'institut que aprovaven amb bona nota el català i que actualment són incapaços (si no rebecs) d'utilitzar-lo.