Esportistes catalans als Jocs Olímpics de Londres.

Publica el diari Ara en la seva edició digital d'avui mateix, que els catalans suposen el 48% dels jugadors de les 7 seleccions (esports d'equip) classificades per Londres. Vaja, que si algú encara es pensa que Catalunya no seria una nació competitiva esportivament parlant, és que no en té ni puta idea, o que prefereix que la gent s'ho pensi això, per tal de no debilitar a la selecció espanyola. Pel que fa al general de la delegació espanyola, els esportistes catalans representen un 30% del total. Tenint en compte que els catalans representem al voltant d'un 15% de tota la població de l'estat espanyol, no està gens malament el nivell esportiu català.

Que faria l'equip de basquet ejpañiol si li traiessin als germans Gasol (Marc i Pau), a Navarro, a Serge Ibaka, Victor Sada, i Rudy Fernández? (50%)

I el d'handbol sense Victor Tomàs, Albert Rocas, Cristian Ugalde, Joan Cañellas i Viran Morros? (36%)

I el d'hoquei herba sense Àlex Fabregas, els germans Alegre (David i Ramon), Edi Tubau, Marc Sallès, Miquel Delás, Pol Amat, Pau Quemada, Roc Oliva, Santi Freixa, Sergi Enrique, Xavier Lleonart, Quico Cortès, Carles Ballbé, i Manel Terraza? (94%)

I el de futbol sense Boitia, Tello, Alba, Romeu i Montoya? (28%)

I el de waterpolo sense l'Albert Español, Blai Mallarach, Daniel López, David Martin, Felipe Perrone, Iñaki Aguilar, Javier García, Marc Minguell, Ivan Pérez, i Xavier Vallès? (77%)

I el waterpolo femení sense l'Ana Copado, Anna Espar, Jennifer Pareja, Laura Ester, Carmen García, Marta Bach, Matilde Ortíz, Ona Messeguer, i Roser Tarragó? (70%)

Sincerament, preferiria que els Jocs Olímpics, tal i com estan concebuts avui en dia, desapareguessin. El negoci està molt per sobre de l'esperit olímpic dels orígens, i les diferències econòmiques entre les diferents delegacions (països) queden paleses en el repartiment de medalles final. Com més calés, més fàcil guanyar medalles. Com millors sistemes de dopatge, més medalles. Com més professionalització dels esportistes, més medalles. Com més al límit (físic i psicològic) es posa als atletes, més medalles.

En tot cas, com que sé que els jocs no només no desapareixeran, sinó que augmentarà el negoci i l'explotació dels esportistes, com a mínim que en el futur puguem veure als explotats i remunerats esportistes catalans competint per Catalunya. Si més no, ens evitaríem unes quantes ulceres veient als esportistes catalans celebrant les victòries amb les banderes de l'enemic al darrera, i els càntics i cançons patrioteres dels aficionats i companys d'equip de costum.