Dia 14 - Més terrassencs per Jogyakarta!!

L'Edit, terrassenca exiliada a Madrid per motius laborals, a la meva esquerra.

Ahir us comentava l'enorme alegria que m'havia endut al trobar-me al Marçal Roca amb la seva xicota i una amiga a Jogyakarta. No és gens habitual trobar-te coneguts, i a més a més de la mateixa ciutat, tan lluny de casa. Doncs bé, per si no havia flipat prou, ahir a la nit em vaig trobar a una altra coneguda terrassenca, exminyona, i actualment residint a Madrid per motius laborals. De fet, va ser ella qui em va reconèixer, ja que ens podríem haver creuat pel carrer i segurament jo no l'hagués reconegut. Però quan se'm va presentar i em va fer cinc cèntims del seu pas per la colla farà uns quinze anys, vaig començar a fer memòria. Tinc més vist a la seva germana Meritxell, que actualment viu a Terrassa i veig de tant en tant pel carrer i saludo. Totes dues eren de l'esplai Sant Valentí i devien entrar a la colla en l'època que van entrar tot un gruix de joves d'aquest esplai.

Si amb el Marçal i companyia vam fer un sopar ràpid al carrer, amb l'Edit i el seu xicot madrileny (del que tampoc recordo el nom), vam anar a un bar restaurant que regenta una noia basca amb el seu company javanès. Allà van començar a treure birres i vaig beure tot el que no havia begut fins aleshores al llarg de tot el viatge. La veritat és que les birres van entrar millor que mai, ben fredes, i amb bona companyia i animada tertúlia. Normalment en aquestes ocasions es comenten les anècdotes del viatge, així com d'altres experiències en d'altres països. A taula vam acabar juntant-nos dos catalans, tres madrilenys, una basca i un indonesi. Afortunadament, no va sortir en la conversa qüestions polítiques...

Ni José Tomás en el seu millor moment...

 Un dels moments divertits de la vetllada va ser quan ens van cridar l'atenció des de fora del bar (que estava tancat per vacances post-ramadà) per veure un ratot que acabaven de caçar al carrer. És curiós, però en aquest viatge encara no havia vist cap rata enlloc. Recordo els ratots que vam veure l'any passat a Tailàndia i a Malaysia, i se'm feia estrany que per aquí no n'hi hagués. Potser sí que aquest país és una mica més net en comparació amb els dos darrers.

Avui he fet la meva darrera excursió motoritzat, ja que avui havia de tornar la moto. He tornat a baixar cap al sud, a les platges del sudoest de Jogyakarta, a uns 35 quilòmetres. He visitat tres o quatre, molt semblants a la primera que havia estat. Grans explanades de sorra marronosa, negra (volcànic), aigua molt picada i perillosa, i zones amb zero gent, i d'altres de més turístiques. Aquesta setmana és festiva per a molt gent aquí, i això es nota en el transit per les carreteres i en la presència de gent a les zones turístiques. Jogyakarta mateix està quasi al cent per cent d'ocupació, i els preus de les habitacions s'han doblat o més.

Tradició i modernitat alhora.

Per sort, això dels increments de preus només es dóna amb l'allotjament. Perquè us pugueu fer una idea de quin nivell de preus tenen per aquí, ara us en donaré alguns exemples orientatius. Per exemple, el litre de benzina surt a 4.500 rúpies (és a dir, uns 33 cèntims d'euro el litre). Als súpers, l'ampolla de 300 cl. d'Sprite et costa unes 3.000 - 4.000 (25 - 35 cèntims d'euro). Ara, això sí, la birra de mig litre se la cobren "cara": 25.000 (2'15 euros). Un plat de menjar al carrer et surt entre 6.000 i 10.000 rúpies (50 - 85 cèntims). Connectar-te a internet de 2.500 a 7.000 l'hora, depenent de lo turístic que sigui el lloc (20 - 60 cèntims). Llogar una moto 50.000 o 60.000 rúpies al dia (4,25 euros)... Vaja, que no surt gaire car viatjar per aquest país. Si no et deixes estafar per algun dels suposats artistes de Batik (una tècnica de pintura molt colorista), no passaràs gaires maldecaps per motius econòmics aquí.

Tècnica oriental per treure la cera de les orelles. Ho vaig fer a Tailàndia.

Avui he volgut acomiadar-me de Jogyakarta amb una nova sessió de massatge. Aquest cop ha estat un massatge relaxant i amb oli. Res de dolor. Una bona manera d'acabar la meva estada en aquesta zona. Demà al matí agafo un bus de tornada a Semarang, des d'on he de volar cap a Jakarta. Espero que el transit no em jugui una mala passada, però m'he curat prou en salut, i tinc un marge de vuit hores per arribar al lloc. Tenint en compte que al baixar en va trigar quatre, espero que hi ha prou marge. Demà doncs m'espera una jornada de transports per arribar a Jakarta. Quina mandra!