Fi de festes estimulant, alienant, i finalment relaxant.

Aquest matí m'he llevat més tard de l'aconsellable tenint en compte que demà toca matinar de nou per anar a l'escola. Val a dir que ahir vaig anar a dormir tard, donant-me un darrer dia de plaent alienament davant la tele, abans no comenci la rutina dels horaris estrictes i el maleït despertador matinal. Sé que demà ho pagaré, però que caram! Vacances són vacances, fins al final.

 

Ahir, a banda de mirar-me els programes-brossa futbolístics que et permeten desconnectar gairebé per complert l'activitat neuronal del cervell, vaig gaudir d'un reportatge excel·lent en una de les cadenes de la TDT minoritàries, que seguia l'evolució de quatre nadons de diferents llocs del món (Japó, EEUU, Mongòlia i Namíbia), des del seu naixement fins que començaven a caminar. Magnific retrat de com es desenvolupen i aprenen quatre éssers d'entorns diferents i cultures diferents. El reportatge mostrava a uns nadons nascuts a països del primer món, sobreprotegits i sobreestimulats, en contrast amb els que havien nascut en països poc o gens desenvolupats, que podien arribar a semblar desatesos o, si més no, poc controlats. I en definitiva, tots, fossin d'on fossin, aprenien a gatejar, a caminar i a parlar, i anaven descobrint el món que els envoltava. Potser uns corrien més riscos que els altres, però també és probable que aquests desenvolupessin la capacitat de pensar (per ells mateixos) millor que els altres.

 

Bé, doncs tornant al tema del final de les vacances d'hivern, aquest migdia he gaudit d'una mica més de mitja hora de piscina en solitari. Una piscina de vint-i-cinc metres de llargada per a mi sol. Com si fos la piscina de casa. És una sensació molt agradable i relaxant, i m'ha servit per nedar plàcidament i poder parlar amb mi mateix. Parlar de la colla, de la feina que m'espera, de la vida, dels viatges pendents... Un dels avantatges (tot i que també pot convertir-se en inconvenient) de la monotonia de la natació és que et permet mantenir diàlegs interns amb tu mateix, ja que no cal pensar gaire en el que fas dins de l'aigua, més enllà d'estar pendent de girar quan arribes al final del carril. Quan es vol evitar aquestes menjades d'olla, només cal forçar una mica, i no permetre que el cervell es pugui concentrar en res més que no sigui continuar avançant i mantenint el ritme.