(Article d'Iu Forn publicat al diari Ara).
Com
vostè ja sap, els catalans som una dictadura nazi que obliga els nens a
parlar català i, a més, fem política amb l'esport. I mentre tota la
humanitat té seleccions nacionals pel plaer de competir alegrement,
nosaltres les volem per molestar la gent honrada que, naturalment, és no
nacionalista (tota ella). I aquest cap de setmana, que Espanya ha
guanyat el mundial d'handbol, ha quedat palès.
En l'editorial de l' Abc d'ahir titulat " Casta y orgullo español en Barcelona ", hi llegíem: "Los
gritos de «España, España» en el Sant Jordi demuestran el espontáneo
sentimiento de orgullo de muchos catalanes tras la gesta [...] y dejan en evidencia a quienes se empecinan en una absurda estrategia de división y enfrentamiento [...]. Una vez más, la España real deja en evidencia a los dogmatismos nacionalistas [...]. Los
agoreros de una fractura social entre Cataluña y el resto de España
deberían tomar buena nota de que, a la hora de la verdad, todos
compartimos las mismas emociones para apoyar a los jugadores que
representan al conjunto de la nación española ". A La Razón escrivien: " Nadie se lo quiso perder. Ni siquiera algún despistado, que se acercó al Sant Jordi […]
con su bandera independentista o con una pancarta negando la realidad,
que Cataluña es España. Los psicólogos no visitan los domingos. Pero su
delirio se desvaneció bien rápido ".
Llàstima de dos petits detallets sense importància: 1) l'E-notícies explica que Pep Sala va ser xiulat per cantar Boig per tu en català i 2) la portada d' El Mundo de l'endemà de guanyar la semifinal deia: "El Palau Sant Jordi aclama a España ". A la pàgina 49, però, parlen amb el jugador Joan Cañellas i titulen: " El jugador pide más apoyo para la final: el Sant Jordi ha estado frío ".
En fi, un idioma oficial xiulat, opinions oposades en 48 pàgines de
diferència, no nacionalisme total i esport sense cap connotació
política. Entendridor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada