Nou desastre a Milà.

Ja hi tornem a ser! Aquest Barça no aprèn dels errors. Es repeteix la història viscuda l'any passat davant del Chelsea i fa tres amb l'Inter, quan el Barça va caure eliminat a les semifinals per dos equips que van saber anul·lar el joc ofensiu del Barça, amb una estructura defensiva a prova de Messis, Xavis, Iniestas i tota l'artilleria.

Ahir el Barça va tornar a mostrar la seva cara fosca davant d'un equip, que partint com a teòric perdedor, va saber jugar les seves armes i endur-se el gat a l'aigua. El Milan no va fer res de l'altre món, però va saber defensar-se i sortir un parell de cops al contraatac per deixar en evidència el sistema tàctic blaugrana, i alhora, deixar l'eliminatòria coll avall en espera del que pugui passar d'aquí a tres setmanes al Camp Nou. Però recordant els precedents abans esmentats, sembla difícil pensar en una nit d'èpica i remuntada.

No entenc com és possible que el Barça torni a ensopegar novament amb la mateixa pedra. Que no analitzen els tècnics aquesta mena de partits per cercar solucions a aquest tipus de defenses? No veuen que sovint el tiqui-taca no és gens efectiu per obrir a les defenses? No entrenen els xuts a porteria als entrenaments? I les centrades per les bandes? Per cert, quan fa que el Barça juga sense extrems? I quan aprendran que perquè puguin passar coses, cal córrer una mica per generar espais o donar sortida a la pilota? Quan es fixaran en els davanters que busquen la pilota a l'espai com Alexis, Pedro (aquest em sembla que ja s'ha cansat de provar-ho) o Villa?

El Barça viu molt ben acostumat a deixar que Messi, la majoria de les vegades, o acabés t bé Iniesta, en algunes ocasions, acabi inventant-se alguna acció de les seves per desequilibrar a les defenses. En la majoria de les ocasions, amb aquestes dues armes ofensives, ja n'hi ha prou (només cal mirar la xifra de gols que porta en Leo enguany), però en partits com el d'ahir, ni amb això no hi ha prou. Ahir, tots els jugadors del Milan van córrer com posseïts. En canvi els del Barça anaven a tran-tran, el famós tiqui-taca, i potser esperaven que en Leo s'il·luminés i acabés traient les castanyes del foc com de costum.

I que carai esperava l'entrenador (el Tito, el Roura, o qui sigui) a moure la banqueta? Davant del desastre que s'estava produint, no van tenir capacitat de reacció. Havent-hi la possibilitat de fer tres canvis (només van fer sortir a Alexis per Cesc, i a Mascherano per Puyol cap al final del partit per un trau al cap d'aquest darrer), i veient que hi havia jugadors que no se'n sortien ni trobaven la inspiració, per què no donar entrada a jugadors de refresc amb característiques diferents? I si haguessin intentat obrir el camp amb un extrem veloç com Tello? O més velocitat amb un migcampista de refresc, bon combinador, com Tiago?

Esperem que d'aqui al 12 de març, data del partit de tornada, els tècnics hagin aconseguit treballar les estratègies necessàries per combatre defenses com la del Milan ahir. Jo crec que no hauria de costar tant, tractant-se dels millors jugadors del món, no? Si cal, des d'ara mateix, em poso a disposició del Tito, o del Roura, o qui sigui, per donar alguns consells i possibilitats ofensives perquè no torni a passar mai més el que ahir vam patir.