Minyons: "Keep Calm & make pinya"

7d7 al Portal de l'Àngel de Barcelona.

No crec que ningú dels que hagin anat amb certa assiduïtat als assaigs o a alguna actuació de la nostra colla, s'estranyi si dic que aquest inici de temporada està resultant especialment dur, difícil i, fins a cert punt, alarmant. Malgrat haver començat (alguns, no tots) a assajar més d'hora que mai, i malgrat haver ampliat el nombre d'assaigs setmanals d'alguns castellers (sobretot els que més ho necessitaven, és a dir, els del tronc), no aconseguim visualitzar una progressió clara i una millora dels castells respecte a cursos anteriors. És més, normalment a aquestes alçades de la temporada, altres anys, ja havíem començat a encarar els castells de vuit pisos, mentres que enguany no passem dels set, i fins i tot amb alguna patacada dolorosa com el passat dissabte al Parc de Sant Jordi amb un 2d7... 

 

Començo a detectar cert desànim i desconfiança en l'ambient, cosa gens positiva de cara a superar els reptes que tenim pel davant. I no es tracta de senyalar culpables, ja que no crec que sigui cosa d'una sola persona, ni de dos, ni de tres. Evidentment, els tècnics prenen decisions. Decideixen qui puja als castells, a qui donen proves a l'assaig, i quins castells es fan. En aquest sentit, ells hauran de reflexionar al voltant de quines coses s'han fet malament, o si es podrien haver fet d'una altra manera... Tanmateix, crec que hi ha més gent a la colla que hauria de reflexionar de si la seva actitud, compromís, predisposició, és la més adequada per canviar aquesta dinàmica negativa.

 

Mai he entès els personalismes dins de la colla, i considero detestable que alguns posin el seu ego i el seu orgull per sobre dels interessos generals. Aquestes actituds solen afectar principalment a castellers que no toquen de peus a terra (literalment i no), i em molesta aquesta desconsideració amb la resta de companys de la colla. I això ho dic tant pels que manen, com pels que són manats.

 

Per altra banda, fora recomanable per no generar més tensió de la necessària, controlar algunes reaccions fora de to i de lloc d'alguns responsables i dirigents de la colla. Crec que els que estan al davant han de donar exemple de sang freda i bones maneres, i sovint, algunes reaccions en calent han provocat que algú molest deixés la colla, i no està el tema com per anar perdent castellers. Seny i molta pedagogia. Que et cridin i humiliïn quan ets professional i cobres diners pel que fas, pot entrar dins del sou, però cal recordar que aquí venim per l'amor als castells, i no per sentir-nos com una merda.

 

Ah, i per si algun minyó o minyona em llegeix, recordar a tothom que és necessari i convenient anar a fer pinya a les altres colles a les actuacions. Per seguretat, per solidaritat, per companyerisme, perquè també ens agrada que ens ajudin...