"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 26 de maig del 2013

Joan Cavallé: "La concentració bancària afavorirà que les cooperatives guanyin quota fins al 10%"



Ciutadans de Catalunya: si volem una banca ètica i arrelada al territori (català), ja podem anar traient els estalvis i les nòmines (qui en tingui) dels bancs que dominen el mercat, i que basen la seva acció en l'enriquiment màxim de les seves cúpules directives (sovint mitjançant estafes als propis clients, lladrocinis varis, inversions gens ètiques, etc., etc.). A prendre pel sac el Banc Sabadell, La Caixa, Bankia, Santander, BBVA, Banco Popular...

(Llegiu aquesta interessant entrevista del diari Ara al director general de la Caixa d'Enginyers, Joan Cavallé)

A Caixa d'Enginyers tenen clar que no són una entitat financera corrent, i per això han llançat la campanya comercial Som diferents . Baix nivell de morositat, àmplia base social pròxima al soci, escassa dependència del mercat majorista de finançament i creixement equilibrat. Aquesta llista és la que enumera Joan Cavallé per definir la gestió de la cooperativa de crèdit professional. L'entitat va augmentar un 7% els recursos de tercers gestionats i el benefici net es va situar en els 8,5 milions d'euros el 2012, un 49% més que l'any anterior.
Vostès s'han beneficiat clarament de la desaparició de model espanyol de caixes, no?
Queda clar que, malgrat el nostre creixement sostingut des de l'inici de la crisi del 2007, els clients que vénen els robes a la competència. És veritat que hi ha un gran desencís al sector, i també he vist un estudi d'Ernst & Young que especifica que un 15% de la població volen canviar d'entitat financera.
La quota en dipòsits de la gran banca ha crescut. Quina part del pastís es poden quedar les cooperatives?
Primer m'agradaria destacar que les cooperatives de crèdit són la referència a tot Europa. El model és vàlid, i hem de tenir present que cap cooperativa europea ha presentat concurs de creditors els últims temps. El que sí que hi ha hagut ha estat un procés de concentració. Al mercat espanyol, el nostre sector compta amb una quota de mercat en dipòsits del 7%. Aquest percentatge podria incrementar-se fins al 10% amb la reestructuració que s'està fent.
¿La concentració de bancs pot acabar amb la banca mitjana?
Ja està passant, perquè les entitats cada vegada han de tenir més volum per guanyar solvència. Al final, és possible que només Bankinter i Banca March quedin com a entitats mitjanes, a banda del sector de cooperatives. De fet, el Fons Monetari (FMI) ja ha parlat d'entitats financeres més centrades al territori, i al Regne Unit ja s'està replantejant una mica tot, amb la possibilitat que es rebaixin els requeriments regulatoris pels nous agents que vulguin entrar al sector financer.
¿És realment veritat que el sector ha perdut credibilitat?
El que creiem a la nostra entitat és que quan un cicle canvia un s'ha d'adaptar. Fa cinc anys tot el sector financer estava orientat només a créixer i molt pocs pensàvem en el servei. Justament per això hem preparat la campanya Som diferents , en què expliquem com ens relacionem amb els clients. Estem contents perquè els socis són els primers que ens recomanen. El 65% de les persones busquen informació a través dels amics i un 15% en les xarxes socials. I això ja ens va bé.
Llavors, quin és el pla estratègic de Caixa d'Enginyers?
Volem créixer, però sense perdre l'estabilitat. Hem d'assumir els mínims riscos, i que al balanç els dipòsits financin els crèdits, cosa que en moltes entitats no ha passat. El que sí que volem és augmentar la relació amb els clients, i que cada cop facin més coses a través nostre. Aquesta voluntat passa de manera necessària per augmentar la multicanalitat. La banca electrònica és bàsica en el nostre esquema.
I els clients demanen crèdits?
Tenim una reputació, una imatge de l'entitat. Nosaltres seguim amb l'activitat creditora. El total d'actius a finals de l'any passat va ascendir a 2.302,9 milions, fet que va suposar un creixement del 10,4% sobre el 2011, i el crèdit als socis es va situar en els 1.405 milions, un 0,8% més.
I la morositat...
L'any passat vam haver de fer un esforç en provisions, com tothom. La morositat va passar de l'1,5% al 2%, però queda clar que estem molt per sota de la mitjana del sector.
L'entitat també va passar els exàmens d'Oliver Wyman del 2012...
Sí, els tests ens van donar com a resultat que teníem un excés de capital. De fet, vam ser la tercera entitat amb més bons resultats i la cinquena en el supòsit més advers de l'examen. El coeficient de solvència consolidat del grup es va situar en el 12,71% a finals de l'any passat, és a dir, més de tres punts per sobre del mínim exigit.
És necessari ampliar capital?
No ens cal, tot i que tenim el permís de l'assemblea per augmentar recursos els tres anys vinents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada