Coneixent el Moianès i el dur ofici de bomber...

Vista del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt des de Granera. Zona cremada fa 10 anys.

Avui he tornat a fer una excursioneta amb moto amb l'amic Timi aprofitant el seu dia lliure a la feina. Aquest cop hem triat la zona del Moianès, amb l'objectiu primer d'anar a dinar a un lloc que ens havien recomanat de Castellterçol.

Hem sortit cap al migdia direcció a Castellar del Vallès. Hem seguit cap a Sant Llorenç Savall on hem parat a fer el vermutet. M'han vingut molts records a la memòria dels meus dies de ciclista aficionat, cap als setze-disset anys, quan em vaig ajuntar amb els de la penya Egara i recorríem les carreteres del Vallès i voltants cada cap de setmana, i quan era capaç de sortir a entrenar dos o tres cops per setmana i anar-me'n fins a Sant Llorenç Savall com qui va a comprar el pa al forn de la cantonada. Aleshores em coneixia tots els revolts de la ruta, fins al kilòmetre 25.

Després del vermut hem fet via cap a Granera, minúscul poble ja al Vallès Oriental, i també del Moianès, que va estar rodejat pel foc a l'incendi forestal en aquella zona l'any 2003. Aquest poblet estava en la ruta cap a Castellterçol, on havíem acordat parar a dinar. Hem arribat amb gana cap a les tres de la tarda, i oh sorpresa, el restaurant que ens havien recomanat estava xapat! Així doncs no ens hem posat a plorar ni res per l'estil, i hem anat a fer una ullada a uns quants restaurants que estaven en la mateixa carretera principal del poble. I ens hem decidit pel que tenia millor pinta, i un menú a un preu gens abusiu: 11'90 euros. La Violeta es diu. Un hotel-restaurant molt familiar amb més de 160 anys d'història, tot i que va estar tancat durant molts anys.

Després d'un copiós dinar a base de fideuà, carpaccio de llaminera al curri, maduixes amb gelat de llimona i el cigaló de rigor, hem tornat a pujar a les motos per anar a veure al company Guillem al parc de bombers on treballa a Moià. Bé, on treballa, és potser una mica exagerat. Millor seria dir on passa els dies de feina... hahahahaha. Com a mínim ha tingut temps per fer d'amfitrió i ensenyar-nos tots els racons del parc, i fins i tot de fer sonar la sirena d'un camió.

La tornada a Terrassa l'hem fet per un camí diferent, passant per Calders, Monistrol de Calders i per la carretera de Talamanca. Total uns 100 kilòmetres "entre pit i esquena". Ja estic pensant la propera ruta... s'accepten recomanacions.