Ahir es van presentar els actes de commemoració del tricentenari del setge de Barcelona del 1714, amb el lema "Viure lliure". Alguns espanyolistes han trigat poc a criticar "l'excessiva despesa" que suposarà aquesta commemoració (2'5 milions d'euros). Tanmateix aquesta gent critica qualsevol despesa que no vagi destinada a engrandir la glòria d'Ejpañia (no els vaig sentir criticar les despeses espanyolíssimes en la commemoració del 5è centencari, el bicentenari de la Pepa, i d'altres...) Que els petin, i que els bombin!
Gràcies al lema de l'esdeveniment, he recordat aquesta cançó del grup Mesclat, del disc Manilla de l'any 2004.
No t'explicaré les meves penes
ja sé que sempre ho faig
i no voldria que pensessis
que estic obsessionat.
Vull que sàpigues que sóc feliç
-malgrat tot ho sóc-
i em sembla que això els fa més mal
que la meva obsessió.
Això si: somriure sempre
però sempre anar picant,
encara que hagi d'escalfar el ferro
només a cops de mall.
I amb aquest dard enverinat
fent punteria visc
fins que m'acusin de terrorisme
perquè malgrat tot somric.
Viure, viure,
viure amb un somriure
mirant a l'horitzó
si a l'horitzó hi ha ser lliure.
ja sé que sempre ho faig
i no voldria que pensessis
que estic obsessionat.
Vull que sàpigues que sóc feliç
-malgrat tot ho sóc-
i em sembla que això els fa més mal
que la meva obsessió.
Això si: somriure sempre
però sempre anar picant,
encara que hagi d'escalfar el ferro
només a cops de mall.
I amb aquest dard enverinat
fent punteria visc
fins que m'acusin de terrorisme
perquè malgrat tot somric.
Viure, viure,
viure amb un somriure
mirant a l'horitzó
si a l'horitzó hi ha ser lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada