Dale Irby, un professor d'Educació Física de 63 anys d'un institut nord-americà de Texas acabat de jubilar, ha lluit durant els darrers 40 anys la mateixa camisa i armilla a les fotos de l'anuari escolar. El que va començar per pura casualitat a principis dels 70, quan el professor es va fotografiar dos cursos consecutius amb la mateixa roba sense ser-ne conscient, es va convertir en una tradició mantinguda fins al final de la seva vida professional.
M'identifico amb aquest professor jubilat. Pel seu sentit de l'humor, destacat pels seus alumnes de l'institut, i per la capacitat-voluntat per tenir cura d'unes peces de roba al llarg de tant de temps. En els temps que corren, la societat de la imatge i del consum ens empeny a prestar molta atenció a allò que vestim, i a seguir les modes que dicten les grans companyies de roba. Em rebel·len alguns/es companys/es de professió que de vegades es preocupen més de la seva imatge personal a l'escola, que no pas d'altres coses més importants i/o interessants. És normal anar a treballar a una escola amb sabates de taló? I amb un "bolso" de 300 euros?
Tothom és lliure de vestir i de gastar els diners guanyats com li vingui de gust, però crec que els mestres també eduquem amb les nostres accions, i som un model de referència pels nostres alumnes. Si pretenem que en el futur els nostres alumnes es preocupin més de les coses importants de la vida que no pas de la seva imatge, hem de ser conseqüents. Jo, com a mínim, ho intento...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada