Dia 22: Lao Cai - Hanoi (tren nocturn).

Ahir no vaig poder penjar el vídeo que vaig gravar a la festa budista que em vaig trobar camí de Muong Khuong. El vídeo dura tant sols un minut i escaig, i la qualitat de la imatge no és que sigui òptima, però com a mínim em queda el record indeleble de l'experiència viscuda.

Just davant de l'hotel, l'estació de trens de Lao Cai.

Avui he tingut un dia híper tranquil a Lao Cai, esperant el tren que m'havia de dur de tornada cap a Hanoi, que sortia a les 19:00 (després d'escriure aquestes ratlles). Així, que avui he dedicat el dia a mandrejar, a fer alguna passejada pels voltants de l'hotel, i a llegir, mirar algun capítol de la segona temporada de Homeland, i cercar informació del proper destí, la badia de Halong.



El riu separa el Vietnam de la Xina. A l'esquerra la Xina, a la dreta el Vietnam.

Com que fins les 12:00 no tenia el "check out" de l'hotel, és a dir, que havia de deixar l'habitació, m'he quedat tot el matí tancat a excepció de l'hora d'esmorzar, cap allà les 8:00 que m'he apropat al mercat del costat de l'hotel buscant algun lloc on em fessin un cafè amb llet, i l'he trobat en una tendeta d'un carrer adjacent. He compartit el cafè amb llet amb un grupet de locals que feien el te i tertúlia i que m'han convidat a seure amb ells. Com de costum, ens hem creuat tres o quatre comentaris per fer-los saber d'on era, que hi feia a Lao Cai, i malparlar dels russos (un d'ells deia que era rus, tot i que devia ser-ho de naixement solament, i reconeixia que allà hi havia molta màfia). 

Mural al·legòric de la guerra contra els nord-americans.

Després de fer el "check out" he anat al restaurant xino habitual al costat de l'hotel a menjar-me un Pho Ga que està que t'hi cagues, i en acabat, novament cap a l'hotel a matar el temps amb l'ordinador.

Joieries del barri xinès, on es canvien diners al mercat negre.

I perquè no se'm fes tan llarga l'espera he decidit buscar algun local on em poguessin fer una massatge als peus, i l'he trobat ben a prop. El massatge no ha estat res de l'altre món, i crec que m'han tocat més les cames que els peus, però per matar l'estona no ha estat malament. A més, he presenciat l'esbroncada del pare a la filla de 7 anys per uns deures d'escola mal fets, i fins i tot m'han deixat veure els esmentats exercicis. Tampoc crec que n'hi hagués per tant...

Massatge de peus en un tuguri de Lao Cai, amb la família present.

Abans d'agafar el tren m'he volgut acomiadar del restaurant xinès amb un altre autèntic Pho vietnamita. Aquest cop de vedella en comptes de pollastre. Ben sopat, cap a l'estació per tornar a Hanoi on he de fer escala per anar fins a la badia de Halong.

La zona de la carn al mercat de Lao Cai.