Dia 23: arribada a Cat Ba.

Passeig marítim del poble de Cat Ba.

Ahir al vespre pujava a un tren a Lao Cai, a uns 370 km. de Hanoi, i aquest matí, cap a les 9:00 ja estava buscant hotel al poble de Cat Ba, a l'illa del mateix nom. Al tren vaig coincidir al mateix vagó amb una parella d'holandesos, als quals entenia perfectament el seu anglès. Quin goig comprovar que el problema no és exclusivament meu, si no també compartit amb els angloparlants que no fan cap esforç per fer-se entendre amb la resta de mortals no angloparlants..

Novament a Hanoi, he anat directament a la sortida de l'estació a deixar-me abordar per algun moto-taxista. I han plogut les ofertes... El que més persistent ha estat ha acabat portant-me a l'estació de busos d'on sortia el bus cap al destí, no sense unes negociacions de riure. Quan li he dit on volia anar i que em digués el preu que em volia cobrar, m'ha tret un bitllet de 100.000 dongs. Li he rigut a la cara i li he ofert 20.000. M'ha tret aleshores un bitllet de 20.000 i un altre de 10.000, i m'ha acabat entendrint i he acceptat.

A l'estació de busos hi havia molt poc moviment,  ja que eren les 5 de la matinada. Un paio jove m'ha rebut només baixar de la moto i m'ha començat a preguntar que cap a on anava, sense ni deixar-me respirar. Li he dit que a Cat Ba, però encara no tenia el bitllet. M'ha dit que ja podia pujar a un bus que s'esperava allà obert, però sense el conductor ni cap passatger encara. Li he dit que primer volia pixar i després ja en parlaríem. Després de pixar he entrat a la sala d'espera i he vist la taquilla de la companyia amb que havia de fer el trasllat tancada, i una parella de francesos esperant asseguts. Els he preguntat si anaven cap al mateix lloc i m'ha respost que sí, i que els havien dit que el seu bus encara no havia arribat, amb la qual cosa he descartat completament que el bus que em deia el paio aquell fos el que jo havia d'agafar. És probable que el paio aquell anés una mica posat d'alcohol.

Camí de la platja de Cat Ba 2.

Després d'un bus de Hanoi a Haiphong, d'un altre per anar des de la parada de la companyia fins al lloc d'embarcament, un llot ràpid per arribar a l'illa, i un nou bus per anar des d'una punta de l'illa a l'altre, on hi ha el poble principal, és a dir Cap Ba, he arribat al destí.

Trobar hotel a Cat Ba no ha estat tasca difícil amb l'extraordinària oferta existent. Si més no pel nombre de visitants que es veien a dia d'avui. El passeig marítim n'estava ple i algun carrer adjacent també. Al primer dels dos que he visitat he acabat quedant-me en una habitació ben elegant per tan sols 12 dòlars: bany, wi-fi, tele per cable, aire condicionat, ventilador... vaja, només se li podria demanar que tingués vista directa al mar perquè fos perfecte, però si miro per la finestra de darrera del llit, puc veure el mar a uns cent metres.

A la platja de Cat Ba 2.

Avui no es que hagi aprofitat gaire el dia. Entre el cansament del viatge, i la xafogor que feia, m'he quedat a l'hotel mandrejant una bona estona. He sortit a dinar a un restaurant de prop, i per la tarda, després de mandrejar una mica més, he decidit activar-me i anar a la platja. Una caminada d'un quilòmetre aproximadament m'ha dut fins a la zona de platges més propera, on hi ha les platges de Cat Ba 1, Cat Ba 2, i Cat Ba 3. Originals, eh? Jo he triat la segona que era la que recomanaven a la guia, i la veritat és que no m'ha decebut gens. Tranquil·leta, suficientment neta, tot i que no transparent i cristal·lina, i amb una temperatura ideal. A més, amb un sol xiringu suficientment discret i allunyat de l'arena de la platja. I com que no sóc persona d'estar-me quatre hores estirat a la tovallola (que a més dec haver perdut perquè a la maleta no apareix), sempre va bé poder fer una cerveseta a la hombra i una partideta als escacs amb el mòbil (encara no li he guanyat cap partida al putu trasto).

Postal vespertina des del passeig marítim de Cat Ba.

D'entrada he de dir que m'està agradant aquesta illa. segurament el fet que estigui molt poc ocupada en l'actualitat hi té molt a veure amb la meva anàlisi inicial. Veurem el cap de setmana. De fet, ara per ara hi ha un excés d'oferta per l'escassa demanda existent, i quan passeges pel centre turístic veus molts establiments amb els treballadors aturats i les cadires buides. I un munt de motos per llogar al carrer esperant que algú les reclami. Potser demà...

Avui he donat per acabat oficialment el dia "turístic" sopant un altre cop Pho, aquest cop amb calamars, i tornat a provar el massatge de peus, que l'he vist per 3 dòlars a un local. Hi he anat i el primer que m'ha sorprès a l'endinsar-me ha estat adonar-me que era un bar d'estil nova-zelandès. El segon, que fos un home qui em fes el massatge als peus. És el primer massatge d'uns quants que em fa un home. Curiós, no? He de dir que l'he trobat força professional i que m'ha premut les zones que calia. Crec.