Dia 21: Lao Cai - Muong Khuong - Lao Cai.

Avui he tingut un dia més entretingut del que hauria imaginat en un principi, quan vaig decidir fer la ruta que he fet. Una ruta que no apareix a les guies turístiques, i que m'ha captivat pels espectaculars paisatges i per les interessants/curioses experiències que he viscut.

Avui he agafat la moto per darrera vegada en aquesta zona, per anar cap a Muong Khuong, a uns 50 km. al nord de Lao Cai, bordejant el límit fronterer amb la Xina. Si els paisatges que havia vist en els darrers dos dies ja m'havien meravellat, el d'avui tampoc m'ha deixat indiferent. Una carretera de muntanya, creuant petits poblats, i envoltada de camps d'arròs, plantacions de blat de moro, salts d'aigua, petits llacs, rius... I la vida dels locals que passa entre els revolts de la carretera.




...fent amics pel món!

Com és habitual, en el meu trajecte fins al destí, Muong Khuong, he hagut de parar a fer fotos un munt de cops. En un d'aquests, he vist al peu de la carretera a un grup d'homes vestits amb camises blanques i tocats amb un tipus de cinta-barret també blanca al cap. He parat un moment per veure que s'hi coïa per allà, i m'he envalentit a apropar-me fins una casa on se sentia música i es veia a més gent vestida de la mateixa manera. M'he trobat amb una festa ritual amb més de cent persones que em miraven, però cap d'elles es podia entendre amb mi, més enllà dels gestos.

Hi havia homes, dones i nens, i tot i que alguns em miraven amb estranyesa, d'altres em somreien i em saludaven. M'he apropat fins a la sala on hi havia un grup de músics tocant una mena d'instrument semblant a la nostra gralla, i fins i tot els he ensenyat un vídeo que tenia gravat al mòbil de les gralleres dels Minyons en un concert al local de la colla. He pogut fer fotos sense problemes, i m'han demanat/animat que fes la reverència, de genolls, davant de l'altar que estaven construint i decorant. M'han ofert aigua i cadira, però com que tampoc volia eternitzar la visita, m'he acomiadat al cap de poc donant les gràcies a tothom per la paciència i l'amabilitat.

Gralla vietnamita.

He continuat el meu camí cap a Muong Khuong amb el cap que m'anava d'un costat a l'altre. Quan no era un grup de nens que sortien de l'escola amb les bicis o a peu per la carretera, eren uns pagesos transportant el bestiar, o un que removia el blat de moro que tenia assecant a l'entrada de casa o a peu de carretera, o uns altres que passaven la panotxa per una màquina per extreure els grans, o una nena cosint davant del portal de casa, o una dona amb fang fins als genolls dins de l'arrosar, o uns que simplement es dedicaven a veure passar la vida a peu de carretera... impressionant!

Al Vietnam treballa tothom.

En un poblat m'he apropat a un edifici pensant-me que seria l'escola, però resultava ser l'hospital (aquí la majoria dels edificis estatals tenen un aspecte molt similar), i he preguntat per l'escola. Seguint a una parella en moto a 15 Km/h m'ha acompanyat fins on era l'escola (en aquesta zona no m'estranyaria que alguns nens s'hagin de desplaçar uns quants quilòmetres per anar a l'escola) i m'he apropat per visitar-la. A aquella hora no hi havia nens, més enllà de tres o quatre nenes que estaven en una mena de barracots amb lliteres, però els mestres estaven reunits en una sala. Un d'ells ha sortit al veure'm per saber que volia i li he dit que volia fer alguna foto per l'escola, i m'ha respost que endavant. L'escola no tenia res d'especial, a banda d'unes vistes impressionants cap a una vall muntanyosa, i el pati ocupat per unes lones amb grans de blat de moro assecant-se.

L'hora del bany pels búfals d'aigua.

Arribat a Muong Khuong he parat per visitar el mercat i fer un refrigeri. Es veia un poble de muntanya en creixement, i aquí no destacava en nombre cap tribu d'aquestes amb robes tradicionals. Alguna dona vestida a la manera tradicional he vist, però cap grup nombrós.

La simpàtica àvia fotent-se una mena de gaspatxo local. Muong Khuong.

A Muon Khuong també he dinat, a un lloc on tampoc tenien carta en anglès (en aquest poble no crec que enlloc tinguessin res en anglès), i per fer-nos entendre m'han fet passar a la cuina i triar entre els pots i olles que tenien. He triat més per la vista que per la gana, i m'han dut un munt de menjar boníssim, per cert. Un dels plats duia una cansalada amb ous petitons amb una salsa molt bona. A un altre hi havia tot de trossets de costella de porc. I un tercer amb mongeta tendra, no molt "tendra". I, evidentment, un bol d'arròs d'on podien menjar quatre, i les salses habituals.

El lloc aquest on he dinat el regentava una família molt agradable i amable. Un col·lega o familiar de la família que ha arribat per dinar amb ells i ha marxat al cap de poc, com si tornés a la feina, s'ha assegut al meu costat, i tot parlant-me en vietnamita m'ha convidat a un parell de xarrups d'aiguardent. Això mentre jo ja havia començat a atacar el menjar. Sort que amb el segon ja ha tingut prou, perquè ja em veia allà fent un pique a veure qui n'aguantava més...

El meu copiós dinar a Muong Khuong.

Així doncs, he tornat feliç i content, més encara de l'habitual amb la ingesta alcohòlica, de tornada cap a Lao Cai. Encara he hagut de fer algunes parades fotogràfiques, i les que he deixat de fer tenint en compte que el que jo veig no és el mateix que veu l'objectiu de la càmera.

Casa tradicional de la zona amb panotxes assecant.

He arribat d'horeta a Lao Cai i m'he quedat una bona estona a l'hotel descansant i evitant les pitjors hores de sol i calor. Més tard he tornat a agafar la moto per fer un volt per la ciutat i arribar-me fins al punt fronterer amb la Xina. Lao Cai i Hekou estan units per un pont d'uns cinquanta metres de llargada, i el riu fa de frontera natural.

 Després d'haver anat cap aquí i cap allà sense destí concret, he parat a canviar els darrers dòlars que em quedaven a una joieria xinesa, a la zona xinesa de la ciutat, i amb la butxaca plena he parat a fer una birreta al costat del riu. Una altra vegada, el dèficit idiomàtic m'ha passat factura, i quan he demanat una birra. però de tirador no d'ampolla, m'han acabat portant una mena de gerra metàl·lica d'un litre i mig ben bo, i un got de vidre. I m'han deixat la carta amb els menjars que oferien, tot i que per molt que he intenta encertar alguna cosa, he estat incapaç. De totes maneres, han acabat servint-me un plat que no els havia demanat, amb una cosa que semblava plàtan arrebossat i fregit. Evidentment, la birra no he tingut collons d'acabar-me-la, però sí el plat.

Birra de Hanoi, en bidonet de litre i mig.