Roger Schank (Diari Ara) |
(Interessant entrevista del diari Ara a l'investigador en la teoria de l'aprenentatge, Roger Schank. Opinions radicals, per un canvi de paradigma educatiu radical).
Jubilat com a professor per canviar el món de l'educació. Així es
defineix Roger Schank (Nova York, 1946). Expert en intel·ligència
artificial i nous mètodes d'aprenentatge, Schank ha creat la metodologia
"learning by doing". És a dir, aprendre fent-ho. En
col·laboració amb La Salle, presenta els màsters XTOL, dirigits a
universitaris a l'atur que vulguin reorientar la seva carrera en el món
de les noves tecnologies.
Com aprenem els humans?
Val més que t'ho ensenyi en imatges. [Treu l'ordinador i mostra un
vídeo d'un nen d'un any i mig ballant davant de la televisió al ritme de
Beyoncé i imitant els seus passos de ball.] S'aprèn fent-ho. Aquest nen
està aprenent a ballar i comença aprenent el que li ve de gust fer.
Aprenem, doncs, per imitació.
Sí,
aquesta és una primer veritat, però n'hi ha més. T'ensenyaré més
imatges. [Mostra la foto d'una tribu indígena en què es veu un pare
ajudant el seu fill a fer anar l'arc i una altra foto d'una aula amb una
vintena de nens escoltant el professor amb cara d'avorrits.] Aprenem en
una situació natural, com la del pare ajudant el seu fill a utilitzar
l'arc, però estem confosos per l'escola -una aula on el professor
parla-, i així no és com funciona l'aprenentatge. Fem una prova: digue'm
una lliçó que recordis de la teva vida d'estudiant.
Una classe sobre nou periodisme a la universitat, per exemple.
D'acord, en recordes una. Però quantes n'has tingut? Hi vas parar
atenció perquè era un tema que t'interessava, però a l'escola els
professors parlen de coses que no ens interessen i la majoria de classes
no les recordem. Aprendre és el mateix avui que fa 200 anys: es tracta
de provar coses, i algú, un pare o un mestre, ens ajuda a fer-ho.
Aprendre és fonamentalment un diàleg amb interrupcions, participació
dels alumnes... Però si només parlo jo i tu escoltes, que és el que es
fa a l'escola, això no és educació. Quan tens un fill, et converteixes
en el seu principal mestre, i no t'asseuràs i li donaràs una lliçó sobre
la llengua catalana sinó que li ensenyaràs català parlant-li,
corregint-lo...
I què és el que hem d'aprendre a l'escola?
Hem d'aprendre a aconseguir alguna cosa amb l'objectiu d'equivocar-nos.
El primer que fem quan aprenem a caminar és caure. No hi ha res que no
aprenguis provant-ho i equivocant-te. És la filosofia de l'educació. El
president dels EUA John Adams va dir que l'escola ha d'ensenyar dues
coses: com viure i com guanyar-se la vida. I no se n'hi ensenya cap de
les dues. A l'escola, per exemple, no s'ensenya com criar un fill. Per
què no? No és important? El que passa és que no és una matèria prou
acadèmica. Les universitats estan governades per intel·lectuals i per
les elits que volen ensenyar el que ells van aprendre. ¿Però és útil per
a algú que no troba feina? El que jo intento és ensenyar habilitats per
tenir feina i que aquests cursos estiguin disponibles online. El problema de l'educació online
avui és que es volen 10.000 alumnes i un professor, i jo ho vull al
revés. Que el professor estigui disponible per a tu en qualsevol moment.
Hem d'ensenyar a l'alumne en el seu context i segons les seves
necessitats i objectius. Quan anem a l'escola, ningú pregunta què volem
fer, què ens interessa o quins són els nostres objectius, sinó que ens
diuen què és el que ens ha d'interessar.
L'escola ha d'estimular les habilitats de cada alumne.
Sí. T'explicaré el que vaig fer amb el meu fill. Quan era petit li
agradava viatjar en metro, i cada cop que visitàvem una ciutat li donava
un mapa i una targeta i s'hi passava el dia. Quan va entrar a la
Universitat de Colúmbia em va dir que estudiaria història i li vaig dir
que jo no l'hi pagava. Per a què? Per anar a l'atur? No era el que a ell
li interessava, i li vaig dir: "Gradua't en sistemes de metro". Em va
preguntar com es feia i li vaig dir que ho esbrinés. Va trobar un curs
en transport i avui dirigeix un think tank sobre transport
públic a Washington. No el vaig deixar matricular-se en història perquè
jo sabia qui era ell. Però, en general, el mestre això no ho pot fer
perquè no pot tenir 30 alumnes per classe i veure'ls individualment.
I quina és l'alternativa? ¿Aules més petites?
Oblida les aules! Hem d'acabar amb aquesta idea d'educació en massa.
Les classes són bones per cuidar els nens mentre els pares són a la
feina, però no per a l'educació. Només tenen una raó econòmica. No podem
tenir un mestre per a cada alumne, així que posem 30 nens per a un sol
mestre. Però l'educació online pot canviar-ho. Si el que vols és
dissenyar un avió, un expert et pot ajudar a fer-ho realitat. Pots
tenir mestres de tot el món. Per què hem de tenir grups de 30 nens tots
fent el mateix? Intento tornar als orígens. Tu tries el que vols
estudiar.
I què passa si no t'interessen les matemàtiques?
Doncs no les estudiïs. Per què ho has de fer? Perquè algú t'ho va dir? I
per què l'assignatura ha de ser matemàtiques? Quan al meu fill li
interessava el metro, no existia com a assignatura. Converteix en una
assignatura el que t'interessa!
Com funcionen els màsters XTOL que ara exporta a l'Estat?
Són cursos en què posem l'alumne en context, en situacions pràctiques.
El resultat són alumnes aptes i preparats per treballar. Ensenyem
habilitats que serveixen per treballar i per crear empreses, i això farà
que l'economia millori. Espero solucionar l'economia espanyola! Si
aprens a dissenyar webs, tens més possibilitats de trobar feina que amb
un doctorat en literatura. Les universitats elitistes no han estat mai
enfocades a trobar feina sinó a assegurar que els futurs presidents dels
EUA, que sempre han anat a Harvard i Yale, tinguin un diploma que ho
digui. A elles els preocupen les elits; a mi, la resta.
Però si només ensenyem matèries que ens assegurin un lloc de treball, qui estudiarà literatura?
A qui li importa? Si et dóna plaer llegir El Quixot,
doncs fes-ho. Ningú t'ho impedeix. Per què algú ha d'estudiar
literatura per llegir? Aquesta pregunta només me la fan a Europa.
A Catalunya aquest curs se separaran els alumnes que necessitin reforç. Què li sembla?
Millor que els separin en grups d'interès: els que volen construir
ponts, els que els agraden els animals... Dóna'ls totes les opcions del
món. Això a l'aula no ho pots fer perquè no tenim prou professors, però
ara tenim una aula mundial online que ho fa possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada