Res no tornarà a ser el mateix entre nosaltres.

Amics practicant el muntatge de cotxet, el diumenge a Matadepera.

El passat diumenge vaig assistir al meu primer "Brunch". Va ser a casa del Franc i la Kerstin a Matadepera, i no vaig ser conscient del significat de la paraula fins que el meu germà Carles em va explicar que es tractava d'una tradició d'origen anglosaxó que consisteix en trobar-se per menjar i beure a una hora entre l'esmorzar i el dinar (breakfast and lunch).

Més enllà de les exquisideses que ens van preparar els amfitrions (la Kerstin té la mà trencada en l'art culinari), vam compartir una bona estona entre amics en un magnífic diumenge d'hivern. El cert és que s'estava d'allò més bé exposat als raigs de sol, i pocs es van resistir a escalfar el seu cos de manera natural.

A destacar les pràctiques de muntatge de cotxet que van oferir els pares més veterans als futurs pares. Va se una de les activitats estrella de la jornada, a banda de les diverses xerrades (en petit comitè o en gran grup) al voltant de la nova situació de les futures mares, i de les respectives parelles, i de la feina que els cau al damunt: el moment en que s'assabentaven, l'embaràs, les ecos, la tria del nom, el part, els primers mesos, l'alletament, l'educació familiar i escolar, etc., etc.

I entre debat i debat, informe i informe, comentari i comentari, m'adonava que, a ben segur, res no tornarà a ser el mateix entre nosaltres. Ara, potser hauré d'acostumar-me a parlar amb un nou registre amb els meus amics després de tants anys. Potser hauré de deixar la copa a la taula per ajudar a un pare amb la criatura més sovint. Potser deixarem de veure'ns tan sovint perquè els pares estaran enfeinats amb les criatures o fent altres activitats. Potser no tornarem a fer aquelles sortides en grup tan esbojarrades. Potser...

Bé, o potser m'equivoqui...