 |
| Fer pinya: essència castellera. |
No ens calen enemics, ens calen aliats.
No ens calen batalles, ens calen reptes.
No ens calen lliçons, ens calen exemples.
No ens calen concursos, ens calen grans actuacions.
No ens calen vaques sagrades, ens calen esquenes gastades.
No calen revolucions, cal molta feina, i que siguem molts minyons.
No ens calen estrelles ni cracs, ens calen companys i companyes abnegats.
No ens calen lloances interessades, ens calen més Carboners i menys Beumales.
No ens calen rondinaires, però és que si no m'avorreixo...
Boníssim!!
ResponEliminaSimplement genial!!
Un exercici sintètic que il·lustra una manera d'entendre i viure els castells, i que esdevé un veritable decàleg que ens defineix com a Colla.
Felicitats!!
-Ramon Codinas i Fort-
Merci, Ramon!
ResponEliminaRisto
PS: deixe-m'ho en "nonàleg" més que no pas un decàleg... ;-)
Decàleg, comptant també el precepte que has fet servir com a títol, naturalment! ;))
Elimina-Ramon-
Em referia més aviat al darrer dels preceptes... hahahahaha!
ResponEliminaRisto