Avui es compleixen 40 anys de la històrica victòria culé al Santiago Bernabéu per 0 a 5. Asensi (2), Cruyff, Sotil i Juan Carlos van ser els artífexs d'aquella gesta blaugrana, en una època en que el Barça vivia a l'ombra dels blancs, l'equip del govern franquista. És per això mateix que per a molts catalans aquella victòria va suposar molt més que una gesta esportiva. Suposava fer-li una simbòlica "botifarra de pagès" a la classe dirigent espanyola, com bé van interpretar els de La Trinca amb aquest tema llençat en format single el mateix any 74 i inclòs després l'any 1976 al disc "Opus".
Ben mirat, les coses tampoc han canviat tant en aquests darrers 40 anys... bé, a banda de que ara el Barça guanya més títols que no pas el Reial Madrid...
Catorze anys de passar gana,
catorze anys d'anar fent figa,
potser si que eren molt anys
catorze anys sense una lliga.
Això deien emprenyats
els afeccionats culés
i ara diuen: Potser haurem
d'esperar catorze anys més.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
Quan la cosa no funciona
no ens ve pas de cent milions,
i com que la bossa sona
hem portat a Barcelona
les millors cuixes del món.
Si tot va millor que abans,
gastar duros no ens espanta,
ja ho diem els catalans
que pagant Sant Pere canta,
amb permís dels capellans.
La senyera ja voleia
amb gran eufòria,
la tenora llença al vent son cant joiós,
recordant un gran moment
de nostra història
celebrant un cinc a zero gloriós.
Sonaren cinc campanades
allà a la porta del sol
cinc cops plorà la Cibeles
Madrid estava de dol
pels carrers es comentava:
En Flandes se ha puesto el sol.
Un, dos, tres, botifarra de pagès!
I als culés de veritat
ja ens han fet gastar els bitllets,
comprant llibres, ninotets
pòsters, discos dedicats,
pintures i calçotets.
Mentre ragi la mamella
ens voldran fer fer el titella
i arribaran a inventar-se
desodorant per l'aixella
que porti els colors del Barça.
I ara cantaires, ve lo principal.
Au, prepareu-vos pel "coro" final
Cruyff,
Cruyff, Cruyff, Cruyff... -x3-
Qual vulgar cor de granotes,
“ensalcem” les teves potes,
i cridem plens de moral:
L'any que ve no farem riure
Visca Catalunya, LLIURE!
Visca el Barça i en Montal.
Catalanistes desfoguem-nos
que ara es pot gràcies al futbol,
cridar ben fort fins escanyar-se
som i serem ... socis del Barça
tant si es vol com si no es vol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada