 |
| Foto: Revista Castells. |
Ahir al migdia, els Minyons vam actuar al Portal de l'Àngel de Barcelona amb motiu de la diada de Can Jorba organitzada pels Castellers de Barcelona. Ens acompanyaven els amfitrions i els Castellers de Berga. Hi havia moltes ganes de quedar bé, després del mal regust de boca de l'any anterior on només vam poder oferir castells de la gamma alta de set (3d7p, 5d7 i 7d7). I dit i fet.
En un tres i no res, i sense dubtes, vam plantar, en aquest ordre, el 4d8, el 2d8f, el 3d8 i el pd6. Vam estrenar tres castells d'una tacada (tots excepte el 3d8 eren estrenes) i vam assolir una nova fita, al realitzar el 2d8f i el pd6 més matiners de la nostra història (els anteriors dataven del 22 d'abril del 2001 a Sant Celoni i el 6 d'abril del 2001 a Gràcia respectivament). Posats a recordar, dir que aquell 2001 vam assolir dos 4d9, dos 5d9f, un pd8fm c., un 4d9fp c., i quatre 2d9fm. Signaríeu repetir?
A veure si després d'aquesta demostració de potencial, i d'intencions, tan matinera, més minyons i minyones decideixen treure les seves faixes de l'armari per venir a assaig. En gran part, d'aquest fet dependrà que enguany ens puguem plantejar tots els reptes que a l'equip tècnic se'ls passi pel cap. Ja hem començat a veure bona feina en estructures com el 9, el 3 per sota, el 7, o el 5, per posar alguns exemples.
Crec que el nostre model de calendari ens obliga a prémer un xic més des de l'inici, per arribar al màxim a la nostra festa major i poder plantejar-nos una diada de màxims (penso en la possibilitat de dur tres o quatre gammes extra). Al maig hauríem de poder encetar els castells de 9 pisos, i al juny estrenar la "tripleta". I tenint en compte que la nostra colla para a l'estiu (beneïdes vacances!)ben bé un mes després de Santes (o abans si no hi anem), cal tornar a prémer l'accelerador amb força tornant de vacances per recuperar el nivell assolit fins al final del primer tram de temporada, i poder encarar així la resta del curs amb les més altes ambicions.
Arribar fins a on hem arribat a aquestes alçades (4d8, 2d8f, 3d8, i pd6) no era fàcil, però sí abastable. A partir d'ara però vindrà el més difícil, quan ens proposem encarar, i consolidar, reptes superiors (7d8, 5d8, 4d8p, pd7f, 3d9f, 4d9f...), ja que dependrà en gran mesura, com de costum, de la resposta de la gent de la colla. El potencial tècnic hi és, i progressa adequadament. La massa de gent necessària per assajar el que es vol portar a plaça hi serà? Esperem que comencin a sortir de la "zona de confort" aviat...
No et deixis enlluernar pels resultats. Amb la política de l'equip de pinyes, ja et dic jo que no serà fàcil obtenir la massa de gent necessària. Ara ens podem nodrir de gent nova -tot aprofitant que amb la crisi no hi ha diners per sortir el cap de setmana-, que no sap de què va tot plegat. Tanmateix, els veterans com jo veiem com se segueix tractant la major part de la gent sense cap mena de mirament. D'aquesta manera es perd coneixement a canvi de carn de canó, que va canviant a mesura que la gent s'afarta d'avorrir-se i comença a adonar-se de per on vam els trets. No crec que sigui aquesta, la manera correcta de fer les coses.
ResponEliminaPersonalment, n'estic fins els ous, i estic meditant molt seriosament penjar la camisa. Estic fart d'aquesta colla on, qui mana, s'encarrega de posar als seus amiguets -quan no a ells mateixos-, mentre fa servir la resta de la gent de carn de canó, per obtenir els seus objectius sense tenir en compte per a res les aspiracions ben merescudes de molta de la gent que passa per l'assaig.
Personalment, estic fart de fer papers secundaris, quan li dono quaranta mil patades a la major part de la gent que actualment està ostentant el protagonisme en les pinyes i els folres de tots els castells.
La única diferència amb el passat, és que enguany els troncs estan millor. Potser sí que es viuran èxits, però no aspiris a gran cosa. La política de personal de la Colla segueix sent nefasta, la major part dels castellers seguim sense fer res abans de les 11 de la nit, i sempre en papers secundaris. Sempre hi ha qui, això sí, té la oportunitat de lluir-se sempre i en qualsevol moment: als folres, a terra, als troncs, aixecant castells per sota, i fent tot el que els hi sembli convenient, mentre els altres ens ho mirem em cara de gilipolles.
Que tingueu sort, perquè, al meu parer, o es canvia la política de personal, o aquesta colla està morta.