Interessant monòleg d'aquest humorista, actor, escriptor, dramaturg, director teatral argentí, al voltant de l'educació. Sorprèn la velocitat amb la que desgrana els seus arguments, i la facilitat per llançar exabruptes i paraules malsonants i quedar-se tan ample. Una espècie de Pepe Rubianes a l'argentina. Més enllà de les paraulotes, val la pena escoltar les veritats com a temples que deixa anar. I pel que fa a les paraulotes... doncs això, no són res més que paraules. Hi ha coses molt pitjors que les paraulotes a la vida. Però molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada