"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dijous, 26 de juny del 2014

L'"Entorn" dels Minyons.



A principis dels 90's, l'aleshores tècnic del Barça, Johan Cruyff, va popularitzar el terme "l'entorn" per referir-se a tots aquells culers que es dedicaven a opinar, criticar, més aviat intoxicar, a través dels mitjans de comunicació, amb l'objectiu de desacreditar la tasca del tècnic holandès i fer-lo caure del càrrec. Sembla ser que avui en dia a la meva colla castellera, els Minyons, aquest entorn del que parlava en Johan s'està fent cada dia més visible (i pesat, al meu entendre).

Resulta que la nostra colla fa prop de 15 anys que ja no "lidera" el món casteller, i aquest fet, per a uns quants, resulta terrible. Però el més graciós de tot, és que alguns vulguin culpar de tots els mals adquirits als actuals dirigents de la colla, que tot just porten mig any al capdavant... i els anteriors 15 caps de colla i presidents no en tenen cap de responsabilitat? És més, i que van fer els anteriors a aquests 15 per assegurar una transició generacional i de massa social plàcida i no l'actual renovació a trompicons? És clar, veure les solucions des de fora és molt fàcil, però posar-les a la pràctica quan s'és a dins, és més difícil...

És necessari recordar a alguns, que la nostra colla va viure un creixement espectacular, de gent i de castells, en la dècada dels 90's, amb el primer boom casteller i la gran "FESTA" que es vivia a la nostra colla, la qual cosa ens va permetre superar els nostres registres, i assolir fites fins avui no superades. Des de llavors, la colla va patir un cert estancament i un petit declivi pel que fa al nombre de camises actives i dels castells assolits. Però aquest fet no ve de fa un parell d'anys cap aquí, o de quatre o cinc temporades. Ja portem uns 15 anys amb aquesta dinàmica de la qual tant ens està costant sortir. És a dir, que no es pot carregar les tintes contra els actuals dirigents, quan fa 15 anys que la cosa no rutlla com voldríem.

Hi ha qui voldria pensar que el fet que els Minyons assolissin les fites que es van assolir i que se'ns considerés la millor colla del món mundial, va ser producte de la seva gran sapiència castellera, i de l'esperit competitiu dels minyons que aleshores omplien el pati d'assaig de la colla. Error. El fet màgic, i qui sap si irrepetible, de veure com s'omplia el pati de gom a gom cada assaig i com érem capaços de mobilitzar a molta gent a cada actuació, al meu entendre no tenia tant a veure amb la visió competitiva de uns quants, com amb la manera festiva amb que es vivien totes les gestes assolides. De fet, la major part de la gent que arribava a la colla ho feia atreta per la vida social que hi havia, més que no pas per l'alçada dels castells que es realitzaven. El boca-orella funcionava, i el jovent (15-35) representava el gruix de la colla. Per què vam passar de 300 a 150 a l'assaig? Ens haurien de respondre els dirigents que ho van fer possible...

Un altre fet que no s'ha d'obviar en aquest debat, i que tortura a més d'un, és la perniciosa comparació constant que fan alguns amb les colles capdavanteres. Comparar als Minyons amb les colles de Valls, Vilafranca o Tarragona és una mica absurd. Terrassa no és Valls, ni Vilafranca, ni Tarragona. Estem on estem i som el que som. Per començar, només cal mirar els convenis econòmics que tenen les colles d'aquestes ciutats amb els seus consistoris. Després també s'hauria de considerar la llarga tradició castellera d'aquests indrets i la més recent de casa nostra. O la rivalitat, que retroalimenta a les colles que la viuen, que es viu a Valls o a Tarragona i que no existeix a Terrassa. O els catxés que es paguen a la Zona Tradicional i els de la Zona no Tradicional.

Potser si en comptes de comparar-nos amb aquestes colles, ens comparéssim amb d'altres d'entorns més similars als nostres (Sabadell, Sants, Mataró, Reus, Igualada...), tots estaríem més tranquils i contents...

I potser, només potser, si tots els que "rajen" des de la distància decidissin agafar la faixa i fer pinya amb la colla, també seríem més i podríem fer millors castells. Com per exemple el 4d9f que encara no hem pogut portar a plaça per manca de camises... Com diria el Nani: "menys parlar i més assajar"!

Endavant Minyons!! Que res ens aturi!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada